LA VERNA Revista d'Espolla per a subscripcions: assoculturalafraternal@gmail.com

Nº 40 - GENER 2012 - SANT SEBASTIÀ SUMARI 16ª Fira de l’Oli i l’Olivera Des de l’escola: El Nadal a l’escola Activitats culturals: Festa major d’estiu -Arrossada popular -Primera Summer Nigth Party -Espectacle de ball a la piscina -Sopar de comiat d’estiu -Festa DJ’s Espollencs -1r. Campionat de Petanca -Un estiu de cine El Nadal a Espolla Noticiari: Nous taulons d’anuncis -Les Mugues 2011 -Classes de Pilates -Exposició de fotos de l’Albera -Rodatge del clip “reciclem” -La Verna reb una subvenció -La Marató de TV3 a Espolla -Banc i font als Vilars -Desfibril·lador a la Plaça Sant Jaume Ens han deixat...ha nascut Ens han escrit: -Caça del senglar, J. M. Tegido Nogués -Club Esportiu Espolla, comunicat -Trobada dels nascuts al 1944, Trini Vicens Invitació de la patrulla de l’Aire de França, Alba i Esther Moreno Sol i serena convidat a Glasgow, Lídia Domingo La nova Trobada de Cantadors, J.M. Tegido Mallart Fem història: -El ball, Albert Geli Festa Gegantera. V aniversari dels Grallers d’Espolla Fem memòria: -Una mirada al passat, anys ‘70, J.M. Tegido Nogués Recuperant el patrimoni, Associació Via Pirena Racó literari: -“Un pas en fals” de Joan Vergés, Albert Geli -Acte de presentació del llibre Meteorologia: Resum 2011, Roger Geli Nou negoci a Espolla Cellers d’Espolla: -Carriel dels Vilars “Lliçons de coses en 650 gravats” Agenda 21 Actes de l’Ajuntament / Acta 10/11 Rutes a peu: -De Palau-saverdera a Sant Onofre Llegendes de l’Empordà: -La imatge de Sant Onofre Botànica: -Receptes amb herbes de l’Albera, Cristina Viñas Contraportada: Salutació, Pere Mascort

Nº 39 - JULIOL 2011 - SANT JAUME SUMARI Programa festa major de Sant Jaume Fe d’errades Des de l’escola: -Les tortugues -El pollastre i la setmana cultural Activitats culturals: -15a. Fira de l’Oli i l’Olivera -Calçotada popular -Festa de carnaval -15a. Festa d’homenatge a la Vellesa -Final de la Champions a la Societat -Nit Afro-Reggae -Revetlles de Sant Joan i Sant Pere -Excursió a Núria -Sopar del Barça -9a. Trobada de Cantadors, Josep Maria Tegido-Mallart -Romiatge a Sant Genís d’Esprac Noticiari: -Presentació de la nova llista de “Compromesos per Espolla” -Presentació de la nova llista de “Convergència i Unió” -Sopar d’homenatge a Jaume Coderch -Taller de dansa Sabar -Nova direcció de la piscina d’Espolla -Robatoris al poble Han nascut...Ens han deixat Publicacions: -L’Empordà i el seu vi, Eduard Puig Vayreda El celler d’Espolla completa la seva gama de vins Recull de premsa: -El coll de Banyuls, Joaquim Nadal i Farreres Entrevista: -Premsa comercialitzada a Espolla, A. Geli i J. Vergés Discurs del nou alcalde, Carles Lagresa Fem història: -Una vara de comandament d’Alcalde, Joan Vergés -Els alcaldes de la història d’Espolla -Un canvi històric. Els resultats electorals Ens han escrit: -La sardana moderna, Foment de la Sardana de Banyuls -La vida és..., una espollenca -La taula del costat, Francis Mallart Cristina -Cançó a la Laura Juncosa Futbol: -C.E. Espolla. Temporada 2010-11, Lluís Insa Racó literari: “Espolla 1917”, Albert Geli Meteorologia: Gener-juny 2011, Roger Geli Actes de l’Ajuntament / Acta 3/10 Rutes a peu: Dòlmens i estanys de Campmany Botànica: -Receptes de l’Albera, Cristina Viñas Contraportada: -¡Anyorança! (cançonets als terra), (Arxiu Canaleta-Heras, fons Pere Mascort)

Nº 38 - GENER 2011 - SANT SEBASTIÀ SUMARI 15ª Fira de l'Oli i l'Olivera Des de l’escola: -Noves iniciatives Activitats culturals: -Festa major d'estiu -Excursió a "les Colomates" -IV Taller de Xanques -Sopar popular -Comiat d'estiu -Castanyada popular -Nit peruana -Sortida a Caldes d'Estrac -La vigília més esperada pels més petits, Irene Valverde i Ros Noticiari -Guanyadors espollencs al concurs de fotos de SCS -Artemi Bellés guanya el concurs fotogràfic de l'Albera -Aparells gimnàstics al poble -Espolla 1917 Com es fa l'oli d'oliva Ens han escrit: -Una ventura d'en Joan de França, Marcel·la Brusau -La muntanya que no és nostra, Francis Mallart -El còrrec, Mònica Bazán -Perdoneu però algú ho havia de dir, Pere C. Farfan -Reis d'Orient si, paperets no, Anna Ros Recull de premsa: -La peluda batalla de Banyuls, Jaume Pol Girbal Els calendari dels pagesos, 150 aniversari Fem història: -L'estraperlo, Pere "Andreu" Calverol Entrevista: -Els cuiners d'Espolla, Albert Geli i Joan Vergés Meteorologia: -Resum 2010, Roger Geli El retorn de la memòria, onze anys després, Josep Maria Tegido-Mallart El darrer viatge de Reme, Josep Maria Tegido-Mallart Ens han deixat... Actes de l’Ajuntament / Acta 3/10 Rutes a peu: -La vall de Portbou Botànica: -Les plantes plantes medicinals a l'Albera, Cristina Viñas Contraportada: -Espolla, Montserrat Vayreda

Nº 37 - JULIOL 2010 - SANT JAUME SUMARI Festa major de Sant Jaume 2010, programa Fe d’errades 14ª Fira de l’Oli i l’Olivera Activitats culturals: -Els reis d’orient visiten Espolla -8ª Trobada de Cantadors -Conferència sobre la gestió de residus -Festa de Carnaval -Setmana Santa 2010 -Excursió a Requesens -Fira de Sant Jordi -XIV Festa d’homenatge a la Vellesa -Romiatge a Sant Genís -Intercanvi teatral -Arrossada popular -Revetlla de Sant Joan -Excursió al Delta de l’Ebre Des de l’escola: -L’escola pels camins de l’exili -Mostra de pintura a Llançà L’Oli i l’Olivera, Lluís Roure Les obres de Els Vilars, Joan Vergés Racó literari: -“El crit de l’Albera”, Joan Vergés Meteorologia: Gener-Juny 2010, Roger Geli Entrevista: -El fuster Joan Martín, Albert Geli i Joan Vergés Ens han deixat...han nascut Cantem? Cantem! 3 a La Jonquera, Anna Ros Noticiari: -Mariona Tegido, primera a la Cursa del Castell de Figueres -Lluc Valverde i Ros als Premis de Relat Breu de Coca-Cola -Els Grallers d’Espolla viatgen a Mallorca Futbol: -C.E. Espolla 2009/10, Lluis Insa Ens han escrit: -El Cançoner Popular a Espolla, Liliana Tomàs -Festa de la ZER Requesens, AMPA de l'escola Antoni Balmanya -L’arbre de la Font de Cadacàs, Francis Mallart Actes de l’Ajuntament / Acta 1/10 Molins a Espolla?! Botànica: -“Llibre dels arbres de Figueres”, Cristina Viñas Contraportada: -La llengua catalana, Miguel Graci, Tucuman 1927 (Arxiu Canaleta-Heras, fons Pere Mascort)

Nº 36 - GENER 2010 - SANT SEBASTIÀ SUMARI 14ª Fira de l'Oli i l'Olivera Des de l’escola: -Projecte fotogràfic a la ZER Requesens Activitats culturals: -Festa major d'estiu -Excursió a la serralada de l'Albera -...oooidà, el cant improvisat! -III Taller de Xanques -Comiat d'estiu -Vetllada de tots sants -Una nit a Togo -Castanyada popular -Taller de teatre de joves Noticiari -El Sr. Bisbe de Girona visita Espolla, Josep Maria Casellas i Fabra -Berta Prats nova directora de la ZER Requesens -Els ametllers d'Espolla a ARCO -Els Grallers d'Espolla a La Sexta -Filmen una pel·lícula a Espolla Ens han escrit: -Oració a la tempesta, una espollenca Llegenda d'Espolla Metereologia: -Resum 2009, Roger Geli Entrevista: -Els joves d'Espolla, Albert Geli i Joan Vergés Noves publicacions espollenques -Recull d'escrits d'en Pere "Andreu" Calverol -El cançoner popular a Espolla / Llibre-CD Racó literari: -Contrabandistes de la llibertat, Joan Vergés Bertsolari txapelketa nagusia 2009, Josep Maria Tegido i Mallart Ens han deixat... Han nascut... Futbol: -C.E. Espolla 2009-10, Lluís Insa La solución de una crisis, J.Mª Calverol, 1925 Actes de l’Ajuntament / Acta 4/09, 05/09, 06/09 Rutes a peu: -De Requesens a Espolla, Jordi Pijoan Botànica: -Cuinar amb plantes medicinals, Cristina Viñas Contraportada: -Auca verídica i sincera d'una excursió en autocar començada de primera i acabada al "Peu del Pla", Pere Calverol de Calverol, agost 1952

Nº 35 - JULIOL 2009 - SANT JAUME SUMARI Festa major de Sant Jaume 2009. Programa Recull d'escrits d'en Pere "Andreu" Calverol Des de l’escola: -Els gossos Activitats culturals: -Concurs de pessebres -Els reis d'Orient a Espolla -7ª Trobada de Cantadors -13ª Fira de l'Oli i l'olivera -Carnaval -Sant Jordi -Festa de la vellesa -Taller de teatre -Sant Genís -Excursió a peu a la Salut de Terrades -Sant Joan -Arrossada popular Ens han deixat... Ens han escrit: -Agraïment a tot el poble d'Espolla, Glòria León Mussons -I per fi la tercera, Mª Lourdes Llauró Futbol: -C.E. Espolla. Temporada 2008-09, Lluís Insa Areeta-Espolla. Begoña Usaola Cristina Masanés i Begoña Usaola Racó literari: -L'hereu Noradell - 1889, Joan Vergés Entrevista: -La gent gran, Albert Geli i Joan Vergés Metereologia: -Gener-juny 2009, Roger Geli El menhir de la Murtra, Joan Carles Torres Recull de premsa: -Jaume Coderch, alcalde d'Espolla, Víctor Perxes -Els Grallers d'Espolla són aclamats a Mallorca, Actes de l’Ajuntament / Acta 2/09 Hem trobat: -Limodorum abortivum, Xavier Alamany Sopa de lletres: -Arbres dels països catalans, Mònica Bazán Botànica: -L'herva sabonera (Saponaria officinalis), Cristina Viñas Contraportada: -El cuartel, una espollenca

EXHAURIDA

Nº 34 - GENER 2009 - SANT SEBASTIÀ SUMARI Editorial Propietats de l’oli d’oliva verge, Cristina Viñas 13a. Fira de l’oli i l’olivera Agost 1928: cantadors d’Espolla, Josep Maria Tegido-Mallart Els grallers d’Espolla, Aina Garcia Des de l’escola: -La xocolata Activitats culturals: -Festa d’aniversari dels 25 anys de la piscina -Festa d’estiu: Sant Jaume 2008 -Castanyada popular Fem memòria: -El cotxe de línia, Albert Geli -Papers mullats, Pere Calverol Ens han deixat... En record de Pere Calverol Racó literari: -El setè camió, Joan Vergés Entrevista: -Mossèn John Williams C., Albert Geli i Joan Vergés -El secret de les berrugues, Mònica Bazán i Lurdes Cordovilla Metereologia: -Resum anual 2008, Roger Geli Recull de premsa: -La invasió dels cultius transgènics, Laura Ojea -El silenci prehistòric, Cristina Masanés Ens han escrit: -Suport a una il·lusió col·lectiva, Pep Canaleta Heras Actes de l’Ajuntament / Acta 3/08 Rutes a peu: -Els voltants de Sant Quirze de Colera, Jordi Pijoan Botànica: -La calèndula (Calendula officinalis), Cristina Viñas Contraportada: -La meva falç, Pere Mascort i Puig

Nº 33 - JULIOL 2008 - SANT JAUME SUMARI Editorial Des de l’escola: -Miquel Martí i Pol -Fi de curs 2007-2008 -Casal d'estiu Taller de teatre: -Playback's Activitats culturals: -Sant Jordi -Nit iraquiana -"Cantem? Cantem! a la Jonquera, Anna Ros -PortAventura -Aquàrium -Sant Joan -Arrossada Popular -Cant Coral -Festa Major Sant Jaume 2008 -Ara que ve la festa podem fer... -Festa de la vellesa Fem història: -25 anys de la piscina d'Espolla, Jaume Coderch -La colla Pirinenca, Josep Vicens Les fites de frontera: una diada de germanor, Martí Pujol Ens han escrit: -Senyals al cel de l'Albera, Francisca Mallart Cristina -Calendari del pagès 1877, Pere Calverol Sant Genís en imatges Noticiari: -En Buenafuente fa sortir Espolla a la tele, Carles Lagresa -Diuen que eren 30.000, Josep Reñé -"Nazis a Catalunya" a TV3 -Ens han deixat...han nascut La Colla del Senglar, Jordi Esteve Metereologia: -Gener-Juny 2008, Roger Geli Futbol: -C.E. Espolla, temporada 2007-2008, Lluís Insa Actes de l'Ajuntament: Acta 2/08 Rutes a peu: -Sant Baldiri de Taballera i cala Tavallera, Jordi Pijoan Botànica: -Hypericum perforatum, Cristina Viñas Contraportada: -La vanitat, F. Safont-Tria

Nº 32 - ABRIL 2008 - SANT JORDI SUMARI Editorial Des de l’escola: -Els Jocs Olímpics -Els “petits” actors d’Espolla, Mònica Bazán La Fira de l’Oli i l’Olivera: -6ª Trobada de Cantadors, Josep Maria Tegido-Mallart -Manual d’introducció a la glosa -La fira en imatges Passejades per l’Albera: -El salt del Fitó i Sant Pere del Pla de l'Arca, Jordi Pijoan Ens han deixat... han nascut Metereologia: -Resum del 2007, Roger Geli Ens han escrit: -Comentaris al llibre “El celler cooperatiu d’Espolla (1906-1939), Pere Andreu -Sobre l’aigua, Mònica Bazán Actes de l’Ajuntament Futbol: -C.E. Espolla, temporada 2006-2007, Lluís Insa Recull de premsa: -Cafè i llibertat, un recorregut per les cafeteries històriques de l'Albera Rwuanda, 14 anys després, Josep Maria Tegido-Mallart Fem memòria: -El paper i el carburo, Pere Calverol -Temps viscuts: la vida del carboner Noticiari: -Coral de Nadal -Concurs de pessebres -Dues espollenques en un rodatge de TV3 Fem història: -Festa major de Sant Sebastià de 1935, Albert Geli Contraportada: -Un altre pregó (i van dos), Pere Andreu

nº21 íntegre format PDF

nº20 íntegre format PDF

-Espolla, la "mili" i el Barça. Conversa amb Narcís Martí-Filosia
-Noticiari
-Resum Metereològic
-Entrevista a una afganesa
 

En l'article del nº 20 de la VERNA, i que signava la Carme Daviu, es feia referència a molts hostes emblemàtics que han passat per les fondes del poble. En Narcís Martí-Filosia n'era un d' ells: de les seves visites a Espolla durant la ' mili' , del Barça del seu temps i de l' actual del seu amic Rexach, n' hem parlat amb l'ara important antiquari de Palafrugell;  i ho fem en el seu propi taller, entremig de mobles vells, pintures i altres detalls...

Espolla, can Mach, la 'mili' , ...
Jo sempre he estat un enamorat d' aquella zona. Encara quan vaig per allà a prop passo per la carretera d' Espolla, observo les seves vinyes, el seu paisatge, ... m' encanta! Tinc pintats almenys uns sis quadres de les vinyes de la zona; un dia, amb en Guillem Rocas ' amic i reconegut pintor- vam anar al Castell de Quermançó, a Sant Quirze de Colera, ... i després vam passar per la carretera d' Espolla; també he entrat al poble en altres ocasions ' per exemple, un dia que hi feien una festa...- Quins records! A mi m' agrada refrescar molt la memòria d' aquell temps de ' mili' , ...
I com és que anaves a Espolla i no a Sant Climent mateix o a d' altres pobles de la rodalia?
A mi sempre m' ha agradat la tranquil·litat i no l' estar entremig del bullici. Amb dos companys més del campament, vam posseir tres bicicletes. La meva em va costar 125 ptes; l' home que va vendre-me-la, també me la guardava i cada dia, en sortir del campament, bicicleta amunt i cap a Espolla s' ha dit! Arribàvem tots tres a la fonda i, normalment, ja ens tenien la taula a punt. Fins i tot, moltes vegades ens hi podíem dutxar abans de sopar. Et parlo de l' estiu de l' any 1965. La tornada cap a Sant Climent, després de menjar i beure, es feia un xic més costosa, però l' experiència es repetia dia rera l' altre. Valia la pena!
A Espolla tot era bo...
I tant! Unes fesolines d' allò més bones, la carn a la brasa,... Però no et pensis que a l' hora de dinar al campament no mengés; ho feia i molt, però el sopar era diferent! Aquell caire casolà, aquells gustos,... Hi havia companys que feien les mil i una per fugir cap a Roses, cap a la costa; jo mai hi havia anat. També n' hi havia que anaven molt ' granats' i feien altres coses; però a mi m' encantava Espolla. Fa un temps vaig anar a buscar vi a Vilamaniscle i hi vaig pintar un altre quadre. M' encantaria poder-hi anar encara molt més.
I desprès de la ' mili' a Sant Climent, què?
Cap a Barcelona. Jo aleshores jugava amb el Condal; el metge del club en va donar un cop de mà i vaig poder anar a automobilisme; la meva feina consistia en portar el comandant cada migdia a casa seva i, si algun dia plovia, anar a recollir els seus fills a l' escola. Em penso que es deia Centelles. Això em permetia entrenar, jugar i fer la ' mili' alhora. En aquesta època havia passat del Condal al Barça i tot m' anava bé, però un bon dia en un partit de Copa Catalana, vaig fer botifarra al públic i en Roque Olsen (l' entrenador) em va deixar un temps a la banqueta... El president Llaudet em volia cedir a l' Osasuna, tot argumentant que tenia molt bona relació amb el Capità General de Navarra i que la ' mili' no seria problema; però el Comandant Centelles, en saber-ho, s' enfadà de tal manera que em va deixar tres mesos a la Companyia, fent guàrdies i tot. Quasi no podia ni entrenar...
Però la ' mili' s' acaba, no'? I tu vas seguir en el teu Barça ...
Afortunadament s' acabà la ' mili' i vaig seguir en el primer equip. Amb en Sasot i l' Artigas, d' entrenadors, vaig jugar, tot i que irregularment. Recordo que en Balmanya, llavors Secretari Tècnic, em deia: -' No pot ser que jugueu en Mendoza, en Reixach i tu en una mateixa davantera!' . Suposo que ho deia més perquè érem massa tècnics ... o potser massa mantes... De totes maneres, a l' Artigas li agradava el meu joc. Després va venir en Saguer  -potser mig any- i en Buckinham. Amb l' anglès vaig ser titular. Ell em va donar molta confiança; recordo que em deia que jo, a Anglaterra, seria el davanter centre titular de la selecció anglesa,... Al final, m' ho va fer creure.
Però tu no feies molts gols...
N' havia fet molts quan jugava en altres categories: vaig ser màxim golejador  a Palafrugell, amb la selecció juvenil, a Tercera Divisió, segon màxim golejador de Segona Divisió, ... Però amb el primer equip en feia pocs de gols, no obstant l' entrenador em valorava molt per l' obertura d' espais, per les pilotes que entregava,... Aquell any vàrem ser campions de Copa i subcampions de Lliga ' empatats amb el València, que guanyà per la diferència de gols-. Desprès va venir la lesió, l' operació del doctor Trueta...
I en Michels, d' entrenador?
Si. Precisament vaig començar amb en Michels d' entrenador, encara mig coix, recuperant-me  de la intervenció. ' Mister Mármol' era dur, fred, distant. En la pretemporada  em feia pujar i baixar les grades del camp de l' Olot,...
No et va donar moltes oportunitats...
No. Tot i això, durant el seu primer any, vaig intervenir en 33 partits ' totalment o parcial- quan la cosa va canviar del tot va ser durant el seu segon any. A partir de l' arribada de Cruyff s' esborrà el meu nom de la pissarra d' alineacions o convocatòries i lògicament hi figurà l' holandès des d' aquell 4-0 amb el Granada i la posterior marxa triomfal a la Lliga ( la del 0-5 al Bernabeu ), fins a ser campions.
Cruyff era realment diferent?
I tant! Era un bon company, però diferent. Jo el tenia de costat en el vestidor i el seu tarannà era un altre en tot: ell ja tenia un concepció diferent del futbol, molt més moderna i evolucionada. A més, quan sortíem dels entrenaments també era diferent: mentre en Reixach  i jo anàvem a fer un entrepà, ell havia d' atendre periodistes d' aquí i d' allà, ràdios, televisions, ...
I tu mentrestant, sense jugar. Quin avorriment, no?
Jo només em divertia els dilluns quan fèiem un partidet, en camp petit, i anàvem junts en Sotil i jo. Era fantàstic jugar amb ell, tant campetxano  i anàrquic. Ens divertíem molt. Amb tot, jo hagués preferit marxar a un altre equip, però en Michels no ho va permetre; després de la seva marxa, el seu substitut ' Weiswailer- em va deixar marxar, tot i que en algun moment em volgués recuperar. Encara vaig jugar dos anys en el Sant Andreu, però els molts quilòmetres que havia de fer amunt i avall, em van fer decidir cap a la retirada.
Vas pensar en algun moment fer-te entrenador?
Si. Amb en Reixach vàrem dir que ens trauríem el títol; però a l' hora de la veritat jo no hi vaig anar i ell si.
I ara ha arribat al primer equip... Parla' ns del amic Reixach.
És una gran persona; no cal que us digui que és molt tranquil. Podia dormir dotze hores seguides com si res. No és exigent amb el menjar: amb una truita o amb un bistec en feia sempre prou. Quan estàs amb ell sempre explica històries a dojo, ... Sap ' diblar' molt bé, és hàbil, però en el futbol ja se sap que manen els resultats...
Sempre heu tingut bona amistat...
Quan jugàvem sempre anàvem plegats. Més tard també vàrem tenir algun negoci a mitges. Ell ha vingut moltes vegades a passar dies o setmanes a Llafranch, a casa nostra, i nosaltres a Barcelona, a casa seva,... Quan vaig a Barcelona, el vaig a veure.
I com el veus d' entrenador del primer equip?
El veig més conservador que quan era el segon de Cruyff. Suposo que no és el mateix de carregar amb tota la responsabilitat... També deu tenir el seu pes el que diuen els col·legues que l' ajuden,... Crec que li falta un grau de ' locura' optimista; els canvis que fa solen ser massa conservadors, pel meu gust.
Hi haurà títols aquesta temporada?
La Lliga crec que no, però potser la Copa d' Europa si. Esperem que hi hagi sort.

La conversa es fa molt agradable. En Narcís ' Ciso- va fent feina, encolant una peça, xerrant com mai i amb el somriure nostàlgic de les bones coses viscudes al llarg de la seva vida: la bicicleta de 25 duros, aquella fonda d' Espolla, el futbol, la pintura de les vinyes de l' Empordà, l' amic, el company admirat, les mil i una anècdotes,...

Josep Maria Solar i Prats
 
 

FESTA  NTRA.  SRA. DEL  CARME.

16 Juliol  200l.

Es  va  tornar  a resar el Rosari, com en altres   temps,  a  la  plaça  del  Carme,  on hi  ha la  Capelleta  del mateix  nom.
La plaça  està  remodelada,  la  capella  arreglada  i  la  Mare  de  Déu, restaurada.
Al  vespre  a  dos  quarts  de  deu,  vam  aplegar-nos    moltes  persones,  de  totes les  edats.
Van  resar-se  les  oracions  i  després  es  van  servir  coques  casolanes,  bunyols  de vent  i  ametlles  garapinyades.   Algunes senyores,   que  porten  el  nom  de  Carme,  van  fer  l ' obsequi  de  les  begudes,  cava  i  garnatxa.
Va  assistir-hi  molta  gent.  La  nit era  agradable.
 

FESTA MAJOR DE SANT JAUME

20  A  22  Juliol  2001.

Aquest any  la  festa  Major  de Sant  Jaume  va  ser  els dies abans esmentats.  Va  començar  el  divendres  dia  20 a  les  6  de la  tarda amb el XXV   Concurs de dibuix infantil.   A  les  10.30  de  la nit el  Cirquet  Confetti  ens  va  oferir  un  espectacle  molt  bonic.
El  dissabte, dia  21,  a  les 8  del  vespre  va  inaugurar-se  a  la Fraternal,  l' exposició  ' Coderch  1940/1964  la  recerca  de  la llar"   dedicada  a  l' arquitecte  Coderch  de  Sentmenat.   Va   haver -hi  parlaments,  es  varen  passar  diapositives.  Tot  molt  ben  organitzat  per  en  Lluís  Gratacós.
A  la  nit  ball  amb  l 'orquestra  Marinada  i  The  Country  Revival  Farmers.
El diumenge,  22  a  les 12,30 del migdia  Missa  Solemne.   A  la  sortida  i  abans  de  les dues  sardanes  a  la  plaça  del  Dolmen,  va  fer-se  el   lliurament  dels  premis  del  V  concurs  memorial Joan Cos  i  del  XXV  concurs de dibuix   infantil.
A  les  6  de  la  tarda  partit  de  futbol  i  a  les  7  tres sardanes  i  ball  amb l' Orquestra  Cadaqués.  Va  ésser   una  festa  lluïda  que  el  bon  temps  va  acompanyar.
Però  no  va  acabar-se  aquí  perquè  el  fi  de Sant  Jaume,  el  dimecres  dia  25,  l 'Ajuntament  ens  va obsequiar  amb  un  ball  de  nit  a   la  plaça  del  Carme,  que  a  més  hi  havia  coca   i  garnatxa.  Va  ser  una  festa   molt  divertida.
 

CINEMA  A  LA  FRESCA

28  Juliol  200l

Com,  cada  any  la  nit del 28  Juliol  va ésser la  del  cinema  a  la  fresca.  Es va projectar la pel·lícula:
Willy  Elliot.
 

SOPAR DE  FI  DE  TEMPORADA  A  LA  PISCINA

25  Agost  2001.

Cloenda  de  temporada  de Piscina.  Fins  l' any que ve!
El menú  va  ser  deliciós.  I  va  acabar el   sopar  amb  ball,  fins  la  matinada.
 

V  FESTA  DE  LA  VELLESA

2 Setembre  2001.

Els participants,  amb  els  acompanyants  van  anar  des  de  l' Ajuntament  fins  a  l ' Església, amb  música  dels  Grallers.
Celebració  de  l' Eucaristia.  Tant l 'homilia  de  Mn.  Eugeni,   com  el   parlament  del  Sr., Alcalde,  van  encoratjar  i donar  gràcies  a  la Gent  Gran,  ' ja  que sense vosaltres,  digueren,  ara  no  podríem   fruir,  de  totes   les  coses   que  ens  hem   trobat  fetes  i   preparades,  amb  el  vostre  esforç  i   constància' .
Després  de  la  Missa,  Concert  per  la Coral  Vila-sacra.
Dinar  de  germanor  a  la   Societat,  Excel·lent  menú.
A  la  tarda  teatre  pel  Grup  de Sant  Celoni  que van posar  a   l 'escena   l' obra "LES  CUNYADES' .
 
 

DEFUNCIONS

El   dia  9  de setembre  i  a  l' edat  de  85  anys,  va  morir  En  Rossend Carreres  i  Lagresa.

El dia   6  d 'octubre  va  morir  en  Joan Pineda  Boix  a  l' edat  de  75  anys.
 

CONCURS DE PESSEBRES

Aquest any també s' ha organitzat el VI Concurs de Pessebres.
 
 

Homayra: Sóc de l' Afganistan. Un país que té 5000 anys, amb una hist``oria molt rica però que ara és un país pobre amb molt problemes. Vinc d' un país que ara és el centre del món i de tot el que hi passa.

I: Qui ets'

H: sóc la Homayra Neghhat Dastgizada. Sóc escriptora i periodista i visc amb el meu marit i els meus dos fills a Utrech.

I:  Per què vas fugir del teu país'

H: Sóc afgana en un altre país, Per què' Perquè al meu país hi ha lluitadors, poderosos i polítics estrangers. Tots ells estan en contra de la dona que és dependent en tots els sentits. Us podeu fer una mica la idea del que és això' No, ja m' han dit que ningú d' un país occidental pot arribar a imaginar-s' ho. He estudiat durant 20 anys, però ara les dones no poden ni anar a l' escola, ni treballar.

I: Què sents' Com vius'

H: Aquesta és una pregunta molt difícil. És difícil de parlar de sentiments dels refugiats perquè són molt complicats. Aquí em sento bé, si. Puc sentir-me lliure i puc triar la meva roba. La meva filla pot anar a l' escola. Podem dir el que pensem. Però és tot això el que volem'

I: Què trobes a faltar'

H: Trobo a faltar el futur que m' havia forjat. Havia treballat tant per tenir un bon futur a l' Afganistan, però ara sóc aquí, amb dues titulacions que no em serveixen per a res. Al meu país podia haver estat una escriptora en farsí (llenguadel' Afganistan) reconeguda. Trobo a faltar el meu treball a la ràdio i a la televisió. M' agradava treballar allà; era com estar de festa. Treballàvem tan bé junts. Trobo a faltar els meus companys. Érem com una gran família. El fantàstic cel blau de Kabul que al vespre es torna tan fosc i amb tantes estrelles que sembla una faldilla negra amb lluentors. Trobo a faltar els meus valors culturals , aquí no els trobo...

I:  Penses tornar a l' Afganistan algun dia'

H: Una altra superdifícil pregunta. He sentit a dir que els emigrants i els refugiats ve un moment que no tenim arrels.
Sempre havia pensat que, si un dia les coses s' arreglaven hi corriria. Ara veig que no és  tan fàcil. Per un costat hi ha els meus fills que parlen holandès, tenen amics holandesos... Els puc obligar a tornar a començar des de zero com van haver de fer fa dos anys enrera' Per altra banda, per a tota la família... Què queda del nostre món quotidià, que queda d' aquell futur' Si tornem, podrem tornar a començar, a confiar en el futur, a recuperar la feina, els amics,.. que tant enrera han quedat'
No ho sé. Però veig que cada dia que passa és menys probable. Haurem de viure d' un somni ben lluny de casa.

I: Espero que tot et vagi bé i moltes gràcies pel teu temps i la teva sinceritat.

H: De res, m' ha agradat de parlar amb tu. Fins aviat.

L' Homaira prova d' obrir-se camí amb molta força en el món del periodisme, en holandès. Espero que ho tingui més fàcil que fins ara!

      Isabel Mallart
      Utrech, novembre 2001
 
 

 -Coderch a Espolla
 -Coderch i la seva recerca de la llar
 -Les veremes de 1935, segons les notes de Francesc Playà
 -Noticiari
 -Les Fondes
 -Meteorologia
 

Fira de l'Oli.
21 de gener del 2001
El dia 21 es va celebrar la fira de l' oli  i l' olivera. De fet, tota la setmana va haver-hi diferents activitats. A més els restaurants oferien durant tota la setmana, menús cuinats amb oli de la comarca.
El dia 18 va haver-hi en el Consell Comarcal, una conferència a càrrec de Jaume Fàbrega; i el dia 19, a la Societat La Fraternal la presentació del llibre ' Un cop d' ull a l' Albera' de Joan Budó.
El dia 20 jornada de portes obertes als trulls de la comarca i a dos quarts de vuit del vespre, a la Societat La Fraternal, l' Antoni Massanes ens va parlar de ' L' oli i la cuina catalana' .
El dia 21, va ésser el gran dia, va fer un temps esplèndid i els carrers es van omplir de gent durant tot el dia.
En el concurs de llançament de pinyols d' oliva va guanyar en Jordi Pagès i en el de conservar olives la Maria Mallart.

Play-back.
4 de febrer 2001
A la tarda, a la sala de la Societat la Fraternal, el Casal de Gent Gran de Figueres va obsequiar-nos amb una actuació de play-back.
Van cantar cançons d' avui i de sempre: Marina, Los Nardos, El Traginer, El manojo de rosas, La violetera, Marieta de l' ull viu, la taberna d' en Mallol, La Monyos, El meu avi...
Vam passar una agradable tarda i els artistes van ser molt aplaudits. Enhorabona al Casal de la Gent Gran.

Trobada de laics.
4 de març 2001
A la sala de la Societat La Fraternal, es reuniren l' arxiprestat del Cap de Creus, junt amb el de la Salut de Terrades. Aquestes trobades es fan cada vegada a un lloc diferent.
La xerrada col·loqui tenia per tema ' La immigració: Un problema' '
Va fer la xerrada Mn. Joaquim Giol, del Servei d' atenció a immigrants. Després hi va haver un col·loqui.
Els assistents van fer diverses preguntes i molts van exposar els seus punts de vista, ben diferents els uns dels altres. Naturalment, el tema era fort ja que a Barcelona hi havia el tancament d' immigrants a  diferents parròquies.
L' assistència va ser ben diversa. Hi havia persones de Portbou, de Peralada, de Sant Climent, de Figueres, de Garriguella...
La sala quasi es va omplir. Abans de marxar ens van obsequiar amb un berenar, un pica pica i copa.

Sant Jordi
21 d'abril 2001
Organitzat per l' Associació Cultural La Fraternal, l' AMPA i amb la col·laboració de l' Ajuntament, la Societat La Fraternal, l' Escola i el centre L' Espirall.
Va ser una festa molt lluïda. El programa que enunciava la festa era tot original, sofisticat que feia que miressis i remiressis fins esbrinar què ens enunciava.
A les 10 de la nit hi va haver un gran menú literari. Es va començar amb la presentació del llibre de cuina ' Recull de receptes tradicionals de l' Alt Empordà' .
Seguidament hi va haver el primer concurs de dictat. Fou realment una prova per demostrar les nostres aptituds a l' hora d' escriure en català.
Després hi va haver animació a càrrec de Joana ferrer a la guitarra, Marc Sala com a narrador i Anna Ros amb el  violoncel.
Per acabar es varen llegir diverses poesies i  textos curts, molt ben escollits. Vam brindar per l' èxit de la festa amb xampany acompanyat de pastissos i coques elaborades pels assistents.
El diumenge a la Plaça de Sant Jaume es van vendre llibres, roses i plantes. Abans o després de la compra es podia participar en un concurs sobre el Bestiari de Pere Quart.
Els més menuts i potser no tant ens van amenitzar el matí amb la representació d' una obra de titelles dirigits per Ettore Bataglia.
També els alumnes de l' escola ens van recitar poesies.
Al final es van lliurar els premis del concurs sobre el Bestiari de Pere Quart. El del concurs de dibuix s' ha guardat per una millor ocasió ja que qui més qui menys va fer alguna falta d' ortografia.
Va ser una festa molt bonica, preparada amb molt de gust i il·lusió.

Arrossada popular.
27 de maig del 2001
Com  cada any per aquestes dades la Societat La Fraternal organitza una arrossada popular. Hi van assistir un centenar de persones. L' arròs era d' allò més bo. Hi va haver ball per fer la digestió i passar una tarda ben contents.

Excursió a Requesens
13 de maig del 2001
El dia 13 de maig es va organitzar una excursió a Requesens. Es va anar a peu pel camí del Castellà  i pel Magatzem cremat.
Com que hi havia nens i per ells era massa llarga la caminada, varen pujar-hi tres o quatre cotxes per portar-los.
El camí està força bé. Eren 37 persones amb ganes de repetir-ho el proper any.

Metereologia.
26 de maig del 2001
El dia 26  a les vuit de la tarda i a la Societat la Fraternal hi va haver una xerrada a càrrec del meteoròleg Toni Nadal, presentador del temps a TV3.
El públic, que fou nombrós, va fer moltes preguntes. Tothom va trobar el tema molt interessant.
A més es podia contemplar l' exposició de fotografies sobre aquest tema. Les fotos eren molt bones, moltes havien estat premiades en diferents concursos fotogràfics.

Romeria a Sant Genís.
16 de juny del 2001
El programa va ser el de cada any. Va haver-hi premi per la persona més gran i per la més jove que varen pujar a peu. El més gran va ser en Llucià Casellas i el més petit en Joan Bagué. El matí vam començar amb una bona xocolata, vam continuar amb un bon esmorzar i cap a les dues ens varen servir un encertat arròs. La sardana d' Espolla cada vegada surt més bé  i els goigs, encara que una mica lents,, no van sortir del tot malament; no oblidem que són peça obligada de cantar.

Revetlla de Sant Joan.
23 de juny del 2001
La revetlla de Sant Joan no va ser del tot complerta, ens va fallar l' encesa de la foguera. Llàstima perquè totes les altres coses van anar molt bé: El viatge a Banyuls a buscar la flama, al ball a la pista i la bona nit que va fer!

Naixaments
El dia 8 de febrer va néixer la Judit Calzas.
El dia 22 de juny va néixer en Genís Pijoan Viñas.

Defuncions
El 15 de gener va morir en Moisès Pagès Lagresa als 92 anys.
El 13 de febrer  en Josep Boix Heras als 88 anys.
El 7 d' abril l' Isidre Sors Bolasell als 82 anys.
El 9 de maig en Pere Mach Callís als 49 anys.

Dins la nostra població hi  havia tres hostals, can Gresa, a can Mach i ca la Manela.
L' hostal de can Gresa estava situat al carrer Balmaña, abans carrer de Banyuls. Encara avui a la façana s' hi pot  mig llegir el rètol. A l' hostal de can Gresa hi feien estada els viatjants de comerç que anaven a peu correguent els pobles de la comarca. També per la festa major els músics s' hi allotjaven.
L' àpat de la festa Major es composava de la típica escudella, el rostit, els menuts i les pomes de relleno. Els últims que varen regentar la fonda varen ésser en Jaume Llonch i la seva muller Carme Viñas fins l' any 1950.
De l' hostal de ca la Manela, com també dels altres, se' n podria fer un llibre d' anècdotes.
La primera hostalera de la qual hi ha  constància va ésser na Margarida Forcada, mare de Manela Bassegoda.
A casa la Manela hi feien estada, els carreters i carboners. Abans els carboners es passaven tota la setmana a la muntanya i el diumenge baixaven al poble a divertir-se i a  a buscar recapte per tota la setmana
Actualment la fonda la regenta la senyora Manela Bassegoda conjuntament amb la seva jove, la Clara Cassellas.
Durant aquests anys les coses han canviat molt però la fonda continua amb un aire molt familiar. Hi mengen a diari treballadors, i persones jubilades que han quedat soles. A més de la resta de la clientela i passavolants.
També hi han passat personatges il·lustres, com l' arquitecte Coderch de Sentmenat, l' ex Governador  Navarro, en Roca Junyent, en Jaume Camps, en Sobreques, en Francesc Baltasar, el dibuixant Romeu, l' arquitecte Joan Bonaventura Bassegoda, l' entrenador del Barça Carles Reixac i  un llarg etc...
Una de les especialitats de ca la Manela juntament amb l' espatlla de xai al forn es sens dubte l' arròs a la cassola del que tots n' hem pogut gaudir a les romeries a Sant Genis.
A can Mach actualment ja no exerceixen però, va estar en actiu des de l' any 1930 al 1988. S' hi havien fet festes de carnaval i s' hi havien portat orquestres i ballarines. La gent del poble  hi  acostumava a fer els àpats de casament.
Una de les èpoques amb més feina per a totes les fondes va ésser durant els anys setanta.  Venien molts soldats i  també hi feien estada persones de Barcelona que venien a passar l' estiu..
Dels hostes més emblemàtics recordem en Playà,  enòleg del Celler d' Espolla, en  Padrosa,  constructor de les tines del celler, el futbolista Martí Filosia quan feia el servei a Sant Climent i un llarg etc....
L' especialitat de can Mach eren els cargols a la llauna .
Aquí us presentem la recepta dels cargols a la llauna cedida per  la Mª Teresa  Mach ,l' última hostalera.
Es netegen els cargols sense rentar-los. Amb un ganivet se' ls  treu el tel que fan i si hi ha alguna brutícia.
S' agafa un plat, s' hi  posa sal i pebre  abundant, s' agafa cada cargol un a un,  s' omplen bè i s' espolsen.
Es posen tots de panxa en l' aire al cim d' una planxa de ferro. Quan els tenim tots ben posats s' encén un tall de cansalada, i quan la cansalada degota es posen unes quantes gotes a cada cargol, i ja son a punt per coure a la brasa.
Per acompanyar es pot fer una salsa de maionesa amb una mica d' all  a la qual s' hi  afegeix una mica de salsa de tomata i que tot quedi ben lligat.

Superat ja l´equador de l´any i situats al cor de l´estiu, repassem ara el temps dels últims mesos, marcats per les primerenques calors i la secada.
Ja queda lluny però val la pena recordar primer les curioses temperatures d´aquest hivern: quan a tot l´oest d´Europa no feia quasi fred pels temperats vents de l´Atlàntic, molt duraders (quasi tota la tardor i l´hivern), a l´est d´Europa (Rússia i països pròxims) no recordaven un hivern tan rigorós almenys des del 1931. Successives onades fredes des de la tardor van fer arribar a Sibèria als - 45 a - 55 ºC (sobretot gener i febrer); a dins d´algunes cases s´arribava als 0 ºC (la crisi econòmica i el mal estat de les calefaccions hi van ajudar); l´explicació ja l´hem sentida moltes vegades pels homes del temps: quan en una zona de la Terra hi fa molta calor en una altra hi farà molta fred, per un tema d´equilibri de masses d´aire i temperatura.
A nosaltres doncs ens van tocar TEMPERATURES ALTES:  ben poques gelades a l´hivern, destacant la nit de Reis en què en acabar la cavalcada estàvem a 17 ºC!! (amb vent de ponent); moltes màximes al febrer de 16 a 18 ºC, 21 ºC el dia 22 a Espolla i 23 ºC a l´Estartit (la més alta en un febrer d´almenys els últims 33 anys), i una calor ja fora de límits del 20 al 24 de març per culpa d´aire del nord d´Àfrica i també pels vents reescalfats de ponent. Hi ha bons exemples el dia 23:  32´5 ºC a l´observatori de Roquetes (Baix Ebre), rècord absolut al març des que es creà l´estació el 1888, 33 ºC a Santa Coloma de Farners, 17 ºC a Núria (a 2000 metres), una calor d´estiu ben bé; a Espolla vam arribar als 27 ºC el dia 24. I al maig i juny s´hi va tornar: l´última setmana de maig una altra llengua càlida va fer acostar els termòmetres d´Andalusia  als 40 ºC (Còrdova 39 ºC, Sevilla 37 ºC), batent-se molts rècords històrics allí en un maig. També aquí es va patir:  37 ºC a Manresa i a Salt (la més alta des del 1906 a Salt al maig), 36 ºC a Banyoles (observatori recent),  35 ºC a Roquetes (rècord des del 1906 al maig), 33 ºC a l´Observatori Fabra de Barcelona (rècord al maig des del 1914); a Espolla la marinada frenà una mica el termòmetre (31 ºC). I finalment una situació semblant els últims 10 dies de juny: aquí a Espolla màximes de 28 a 33 ºC, i el dia 25  41´4 ºC a l´aeroport de Palma (supera la del juliol del 1983, de 40´6ºC), 40 ºC a Lleida (la quarta més alta dels últims 100 anys en un mes de juny). La setmana del 18 al 24 de juny fou la del seguit de focs a la comarca (Cadaqués, l´Escala, etc.) El dia 19 la humitat relativa a Espolla arribà al 10 % només! La humitat mitjana del mes fou molt baixa.
En TEMPERATURES BAIXES el resum és més curt:  la mínima a Espolla de la temporada 2000-01 es donà el 9 de gener, poca cosa: 0´8 ºC al poble, però fora d´aquest uns 0 o -0´5 ºC; del 24 de febrer a l´1 de març ens agafà aire polar (nevà una mica a l´Albera, vam veure volves de neu a Espolla, s´arribà als 2 ºC amb tramuntana), però ja el 2 de març una gran perturbació (aquell dia estàvem a només 988 milibars,  una pressió molt baixa) escombrà de tota Europa aquell aire fred i ens tornà el vent atlàntic tan habitual aquest hivern. A l´abril i principis de maig l´hivern retornà una mica: aire polar de l´11 al 23 d´abril (el dies 14 i 15, 0 ºC a Londres i a París, a Catalunya 0 ºC a Olot, - 3 ºC a Sort,  gelades tardanes arribant al Gironès, la Selva (0 ºC, - 1 ºC), i 5´4 ºC a Espolla -a fora el poble 4 o 4´5 ºC-; els dies 20 i 21 neva  als 600 metres, cauen força calamarçades, una molt forta a Barcelona, amb 37 litres i uns 10-15 centímetres de gruix); i finalment a principis de maig: 5 ºC a Espolla a fora del poble l´1 de maig i 4 ºC a Figueres, molt baixes per l' època,  uns dies aquells en què per exemple a Rússia s´acostaven als 25 ºC (per ells quasi estiu, molta gent es banyava). Al final tots els mesos fins al juny han superat les seves mitjanes corrents de temperatura en la nostra zona menys l´abril, que ha estat normal: gener, febrer i maig han tingut cap a 1 grau de més , uns 1´5 ºC de més el juny i  uns 1´5 ' 2 ºC superiors el març.
Vam començar forts en PLUGES aquest any: fins a 136 l/m2 al gener gràcies sobretot al llevant (un mes en què en solen caure uns 40 l/m2): del 12 al 16 de gener 97 l/m2 a Espolla, i els dies 28 i 29 se´n recolliren 35 l/m2, que deixaren un bon gruix de neu a l´Albera per sobre dels 500 metres i al darrera bufà una potent tramuntana (156 Km/h a l´Estartit, a dalt d´una muntanya, i 134 Km/h a Espolla). I ja l´últim mes en ploure una mica bé fou el març, en els altres la pluja fou ben minsa en la nostra zona. En altres comarques però sí que n´hi va haver d´important: com a millors exemples, els 150 l/m2 al Pirineu lleidatà la primera setmana de març, amb vents del sud, sud-oest, amb una gran fosa de neu al Pirineu en ploure-hi, castigant una neu fins llavors molt bona a totes les muntanyes gràcies a les nevades del gener, i fent pujar molt el cabal de l´Ebre. A Espolla llavors només van caure 15 litres. Més exemples: el temporal de pluges del 30 d´abril i 1 de maig a València, Tarragona, Lleida (de 30 a 115 l/m2), les tempestes tan violentes del 5 de juliol al Pirineu aragonès (fins a 215 l/m2), nord de França, i les del 8 de juliol a l´interior i sud de Catalunya (fins a 204 l/m2 a Vandellós). A Espolla a part del gener les pluges es repartiren només en forma de ruixats i sobretot tempestes: 17 l/m2 el 25 de març (gropada), 14 l/m2 el 14 de febrer, 12 l/m2 el 7 de juliol (tempesta), 10 l/m2 el 10 de març (gropada), 9 l/m2 el 17 de maig, en una tempesta forta a Figueres, Cabanes, ..., amb una pedregada important -pedres de 3 cm-, que recordava la malaurada del 18 de maig de 1988 que sobretot picà a Masarac, Mollet, Rabós, etc.. Al final ni el febrer, l´abril, el maig i ni el juny no han passat dels 20 litres, el juny s´ha quedat amb 5 l/m2. És molta secada, però cal recordar fa pocs anys situacions més extremes: el 1994 (175 l/m2 la primera meitat d´any) i el 1995 (només 106 l/m2 de gener a juny!!), però en aquells casos els mesos a prop de l´estiu havia plogut més que no pas aquest any. Per acabar en el tema pluges s´ha de parlar també de la temporada tan i tan plujosa de les costes atlàntiques d´Europa a la tardor i l´hivern (França, Gran Bretanya, Bèlgica, ..., Portugal, nord-oest Espanya) causada pels vents atlàntics tan freqüents que dèiem abans. Aquí a la Península, per exemple Vigo va rebre els 3 mesos d´hivern 1075 l/m2!; tot i que un any normal ja és molt el que hi plou al llarg de la Serralada Cantàbrica. Exemples de mitjanes anuals de pluja: Pontevedra 1720 l/m2, San Sebastián 1581 l/m2, Santander 1270 l/m2, Bilbao 1237 l/m2, La Coruña 995 l/m2 i Oviedo 971 l/m2, unes precipitacions molt regulars i repartides, menys a l´estiu, amb poca pluja.
Finalment i malgrat no lligar massa amb l´estiu, queda per repassar la temporada de neu 2000-01 a l´Albera: des de la tardor, la primera nevada es donà el 7 de gener (minsa, per sobre dels 1200 metres), i l´última el 21 d´abril (a només 600 metres, moderada, amb aire polar i una mica de neu granulada a Espolla, amb 2 l/m2). Les més importants: la citada abans del 28 i 29 de gener, després la  del 15 de gener (als 1000 metres, però 800 metres a les Salines, moderada, en una llevantada amb 54 l/m2 a Espolla) i la del 21 d´abril. Totes les altres van ser febles.

-Noticiari
-Conversa amb Pere Calverol
-Fem Memòria
-El pregó i la seva reflexió
-Meteorologia
-Poema

Festa Sant Jordi
23 d' abril 2000
Fira de llibres, roses i  plantes a càrrec de l' AMAPA
 

Festa del  del  foc de Sant Joan
23 de juny 2000
Anada a Banyuls  per  recollir la  flama del Canigó i  que no es pogué encendre  per culpa del vent.
 

Aplec a Sant Genis
24 Juny 2000
Abans era  peregrinació a l' ermita,  tots  hi. anavem a peu. Ara  també la juventut puja caminant, després d' una  xocolatada, a la plaça del Dolmen  per donar-los  força. La resta va amb el seu cotxe o també hi  ha un transport  pels que no tenen medi. o ganes de caminar. Quan  s' arriba a Sant Genis després de una estona  de repós, se celebra l' Eucaristia, per Mn. Eugeni   i al  final es canten els goigs de Sant Genis i  la   sardana d' Espolla ' Espolla aimada' (música d' Artur Rimbau   i  lletra d' Assumpte Pagés). Els cantaires, el cor , va quedar molt conjuntat.
Si  ningú els ha felicitat, he fem desde La Verna.  Felicitats cantaires, continueu i si es possible,   endavant!  Després l' arrossada. Quina feina les cuineres i els cuiners, per ells també ,  felicitats!
El bon temps va acompanyar. Una bona jornada  completa.
 

Festa Major de Sant Jaume
21-22-23 de juliol 2000

Dia 21.- Concurs de dibuix infantil. Més tard cinema a la fresca.
Dia 22.- Lliurament de premis de dibuix infantil  i  de dibuix humoristic ' Memorial Joan Cos' . A  la  nit ball  per l' orquesta  Oropendola.
Dia 23.- Al mati  missa Solemne i dues sardanes a la plaça   del  Dólmen.  Les sardanes i el ball de la tarde es van sospendre per la pluja.

29 de  Juliol 2000  Inaguracions
S' inagura la plaça  dedicada a l' arquitecta Sr. J.A. Corderch de Sentmanat  en el terreny, donat al poble per el seu   fill també arqutecta i que va fer el projecta de la plaça.  Asisteran a l' inaguració el Honorable Presidente de la Generalitat i el President de la Diputació.  També  s' inagurà la remodelació del  local   social de la Fraternal i la  placeta de Carme.

Del  25 de juny  fins a  11 de septembre  va estar oberta la piscina. El  26 d' Agost  va ser  el sopar de cloenda  i  ball   amb l' orquesta Duet  Costa Brava.
 

Festa  de  la  tercera edad
22 d' Agost  2000
Començà amb la missa oficiada per  Mn. Eugeni, i el  cor  de Vilaraera  va  seguir  la celebració de  l' Eucaristia   i  després ens va fer disfrutar d' unes peces de concert.  Seguidament a la sala ' La Fraternal' es  va servir el dinar  de  geremanor .  Val la pena, encara que fa dies, felicitar l' organització  i  el bonic  servei  de cambreres i cambrers voluntaris  que van   fer-ho admirablement.
 

8º Fira  de  Nadal
Com cada any es va celebrar la Fira de Nadal organitzada  per  la associació de pares de l' escola.
 

Concurs de pessebres

Es la  6º edició del concurs de pessebres. Hi ha participat  dinou  pessebristes. Cada any els pessebres son  més  ben  realitzats i  tots  mereixen  premi.   El jurat era compost per Concepció Malé, Llum Colomer, Blanca Ribot i Francisca Mallart. La  organització  la va portar Lourdes Reyes.
Relació de  participans: Juan Cos  Alexandra  Musieles  Cristina Juanola
             Sergio Cano i
                                       Alba Coderch Garcia Camps   Martí  i  Mariona Tegido
                                       Torné Malé Can Gustinet   Gerard  i  Maria Esteve
                                        Carme  Daviu Martí Ventos   Valverde-Ros
                          Reñe Reyes Escola Municipal   Aina Garcia
                                       Isabel  Viñas Ros Rodriguez   Marta Ros
                                       Luis i Mariona
                                       Coderch
El diumentge 31 s' entregaren els premis als concursants, abans de l' arribada dels patges dels Reis Mags per axullir les cartes dels nens.
 

Visita dels Reis Mags
5 de Gener 2001-01-08
A dos quarts de  vuit  del vespre arribaren els Reis carregats de regals. Com  sempre molts nens  i  nenes els esperaven  portan fanalets.  No feia   fred i els regals van tornarse a  repartir a l.a Fraternal . L' any anterior  va ser a l' esglesia.

NAIXAMENTS:
Cap

MATRIMONIS:
Marcel Bassegoda  amb Pilar Pujol Ruiz

NECROLÒGIQUES:
             Va morir el O1-02-00 Francisca Corderch i Due  de 88 anys
             Va morir el 20-04-00 Consuelo Molas i Dou        de 89 anys
              Va morir el 26-06-00 Ernest Cardoner i Sagué     de 82 anys
              Va morir el 11-07-00 Jaume Lagrifa i Puquet       de 85 anys
             Va morir el  26-07-00Consuelo Soler i Carles      de 100 anys
              Va morir el  07-9-00 Josep Verges i Daniel          de 70 anys
             Va morir el  05-09-00 Rosa Bartoli i Gironés         de 81 anys
             Va morir el  20-10-00 Maria Bosch i Caselles        de 93 anys
             Va morir el  O4-11-00 Carmen Bosch i Bosch       de 77 anys
             Va morir el  29-11-00 Ursula Cristina Bassegoda   de 06 anys
 
 

' La gent d' Espolla  em coneix per en Pere Andreu. Té una explicació. Vaig néixer a ca l' Andreu i des del temps del meu besavi, que es deia Andreu, s' ha conegut la casa amb aquest nom.
En Josep Mª i la Rosenda de cal Rajoler van tenir cinc fills: la Lola, l' Anna, en Casimiro, jo i en Joan, per aquest ordre.
Quan tenia tres anys va néixer en Joan.  Per  voluntat del meu padrí, en Pere Bonavia, (en Peret de la Costa), casat amb la Rosa, germana del meu pare, i que exercia de mestre a Celrà, se m' endugueren una temporadeta amb ells per tal que no m' anaigués del meu germà petit. La ' temporadeta' es transformà en sis anys i encara perquè el padrí es va morir. Vaig tornar a Espolla per anar a estudi a aprendre amb el Sr. Costal el poc que sé.
Viure la mort del pare l' any 1931, la comunió solemne, córrer amb la bicicleta de l' Eduard Luís (l' única que hi havia a Espolla de la nostra mida), jugar a pilota i les activitats escolars... així van passar sis anys més fins que (a casa ja eren moltes boques per omplir) es va presentar l' ocasió de marxar a finals del 32 a Barcelona a treballar a una botiga de queviures en la que hi treballava un parent de Darnius, en Lluís Llauró. Aviat em vaig aclimatar i em vaig afegir a un equip de futbol del que en formava part en Lluís.
Va esclatar la guerra i aquesta va trobar-me a Espolla de vacances. Vaig tornar a Barcelona i  després d' un temps van cridar la meva quinta i van destinar-me a l' Escola Popular de Guerra que estava instal·lada a les Escoles Pies de Sarrià. El final de la guerra també el vaig viure  a Espolla ja que l' Escola en pes hi va anar a parar camí de l' exili. Jo em vaig quedar al poble. Gràcies a un aval del meu cosí Benjamí vaig estalviar-me passar per un camp de concentració. Al cap de cinc mesos , com a soldat de la meva quinta, vaig fer cap a Saragossa on m' hi vaig passar més de 30 mesos. Després d' un temps de civil vaig tornar a exercir de ' caloyo' , un any més. Total: molta ' mili' !
Reintegrat a la vida laboral, després d' un temps, vaig tenir l' oportunitat de canviar d' ofici. El germà de l' amo, que era catedràtic i publicava llibres de Batxillerat, va decidir obrir una llibreria per comercialitzar els seus llibres i va oferir-me el càrrec de llibreter. La cosa va durar fins el 1986. Més de quaranta anys, Déu n' hi do! Mentre tant, amb tants anys, vaig tenir temps de tot.  Vam fundar  amb una colla d' amics un club recreatiu a Gràcia: teatre, esports, ballaruca, excursionisme, etc. Jo, fins molt ganapia, vaig jugar-hi a bàsquet. L' any 1955 vaig casar-me amb la filla del meu primer amo i hem tingut tres fills: dues noies i un noi. Vam anar a viure a Vallvidrera i... fins ara.

El ' problema' de viure tants anys, 83 en faré al febrer, té l' inconvenient que quan et saluda algú, mai saps si és conegut d' abans de la guerra, de soldat o de després, de si del bàsquet o si del camp del Barça... i així passes l' estona. Ara fa uns anys que m' han jubilat. Procuro inventar-me treballets, escriure alguna cosa per la Verna i  per una revista del meu barri, patir cada diumenge pel Barça, fer la reglamentària excursió mensual amb la meva dona, fer ' bulto' a la coral del barri i passar hores entre reunions, assajos i xerrades.
I que duri, fins que el sucre es cansi d' aguantar-me.
       Pere.
 

Espero que us hagi  agradat llegir la vida d' aquest home que malgrat portar molts anys fora d' Espolla se li obren els esperits i s' entusiasma  per aquelles petites coses que fan anar endavant  i fan progressar el seu estimat poble.
Gràcies  Pere!  Per les teves aportacions i els teus comentaris.

El proper 2 de febrer, ferà 20 anys que ens va deixar per sempre En Josep Playà i Giró.
Feia 67 anys, l' any 1934, que arribava com a enòleg (el químic, que en dèiem abans) destinat pels Serveis de Cooperació de la Generalitat de Catalunya. Acabada la guerra incivil, i després de complir una curta estada a la presó i fer el servei militar, retornà a la Cooperativa d' Espolla.
Amb motiu de la seva mort, l' enòleg Eduard Puig i Vayreda va publicar a la premsa un emotiu recordatori amb el títol: Les vinyes empordaneses porten dol, que retrata d' una manera molt sensible el tarannà d' en Playà: ' Quan tot just el vi novell acabava de néixer, deixant la feina enllestida i silenciosament com havia viscut, se n' ha anat a l' infinit en Francesc Playà, d' Espolla o de Garriguella o de Capmany o de qualsevol racó de ceps, vinyes, most o samals del nostre Empordà' .
Aquesta és la visió d' un professional que el coneixia de molt temps i mesurava la seva vàlua. Amb mi, l' única conversa en podríem dir ' professional' es reduïa a un esquifit monòleg. Jo li comentava en broma que el producte que ell treballava era un vulgar matarrates. Ell sense dir res, mostrava aquella rialleta sorneguera, murri, que exhibia gairebé sempre en aquestes ocasions. Ho escriu gràficament l' Eduard Vayreda al treball que cito: ' Playà era un home senzill, poc amic de retòriques' i afegeix: ' Un home de la terra, que estimava la terra, que havia viscut per a la terra, amb dedicació i  entrega' .
M' agradaria recordar algunes de les vacances a Espolla ja fa una pila d' anys. Amb una colla d' amics amb la Maria Vinyas (l' entranyable Maria Metge) al davant de totes les iniciatives i en Playà de col·laborador principal, realitzàvem unes sortides a la costa amb aquell cotxe de família nombrosa que tenia en Miquel Bonavia i que sempre hi cabia un passatger més. Quins bons moments!
Vaig aconseguir que assistís al meu casament i sempre trobava una estona per fer-me una visita quan baixava a Barcelona. Era un excel·lent professional i un millor amic.
Va dedicar tot el seu saber i amor a l' ofici, gairebé 50 anys, a millorar el vi d' Espolla. Et recordem per tot.

L' estiu passat vam poder llegir el següent escrit  repartit de puntetes a les  botigues del poble. Deia així:
 

Tot el país ho comenta
I està en boca de la gent:
LA VERNA està malalta,
Ni grip, ni febres de Malta:
Diuen, que un gran cansament.

O hi posem remei amb urgència,
Tots plegats, ganàpies i jovent
O, em sembla a mi, que malament.
Els pencaires se n' han cansat;
Hi engresquem també la mainada
I li empeltem un nou sarment
O se' ns morirà, l' empiocada.

No badem, posem-hi tots el coll
O la noia se' ns en va al ' carall' ;
LA VERNA s' haurà acabat
I sense massa explicació
A la dita donarem la raó:

' ENTRE TODOS LA MATARON
Y ELLA SOLA SE MURIÓ' .

He dit

Espolla, Sant Jaume del 2000

Després d' aquesta llarga reflexió que ens ha fet  ' La Verna' i... tantes altres activitats! he pensat moltes vegades amb tots els tinglados que té muntat el poble . Ens trobem amb un celler, una societat de caçadors, una societat ' La Fraternal' , un club de futbol, un rosari de diumenge a la tarda,  un homenatge a la gent gran, una romeria a Sant Genís, dues festes ' majors' , una arrossada anyal a la societat, un  sopar de cap d' any, quines, festa de despedida d' estiu,  uns Reis fantàstics, una escola amb una AMPA canyera....  i una Associació Cultural amb la seva revista que a empentes i rodolons entre tots salvarem, suposo.
I,  ja que en aquests temps es parla tan de solidaritat estic contenta quan totes aquestes rodes van tirant gràcies a la col·laboració de molta gent.
Quan l' Ajuntament organitza la festa de despedida  d' estiu a la piscina, tots els que col·laboren són consellers o esposes dels consellers' No. Els col·laboradors són diversos en quan a ideologia i pensament però s' hi va per ajudar a que la festa sigui un èxit.
Quan la Societat La Fraternal organitza l' arrossada allà pel mes de juny, les dones que hi anem a preparar les taules ni tan sols en formàvem part. Però es fa perquè tothom estigui content  o no'
Per la fira de l' oli organitzada per l' Associació Cultural  col·labora molta gent que no té res a veure amb oli i vi, però és tan emocionant veure el poble ple com un ou! I sortir a la tele i als diaris...
Quan l' AMPA organitza activitats extraescolars i són un èxit no us agrada que tothom hi hagi posat el coll perquè ho siguin' Els nens i nenes que se n' aprofiten potser no són els nostres però un altre dia  seran el nostre alcalde, el president d' una entitat del poble, o potser un líder per una nova associació...
Parlant amb els estiuejants, t' assabentes de petits detalls que potser els de dins no sabem apreciar. Els preguntes com han vingut a petar a aquí. Alguns perquè algú els ha parlat bé del poble, la majoria per la tranquil·litat, per l' estructura de poble antic que encara conserva, pel paisatge que l' envolta i molts queden sorpresos de la quantitat  d' activitats que es porten a terme. Molts diuen ' jo us admiro' (als espollencs) perquè tan pocs feu tantes coses' .
I tu penses... si' Què fem que els sorprèn tant' Total... Total que passes revista i veus que sí, que Renoi! Clar que se' n fan de coses!
Estimat lector, tu també creus que es fan un munt de coses' Si' Doncs escampa la notícia i que no decaigui l' ànim i... posem-hi tots el coll. Fem que les rodes girin i girin, més a poc a poc o més de pressa,  però sense cap pal!

    Aquest és un resum del temps del 2000, començant per un recull de les temperatures que, per altes o per baixes, més han ressaltat, passant després per la secada, etc..
     TEMPERATURES ALTES :  molta suavitat tot el febrer i fins acabar l´hivern (s´explica  a l´anterior ' verna' ); calor moderada tot el maig (sovint teníem de 24 a 27 ºC, però 29 ºC el dia 26), i ja a mitjans de juny s´arribà als 29-31 ºC a Espolla (però el dia 16 màxima 33 ºC, mínima 25 ºC!, amb tramuntana calenta). Una onada de calor agafà el Mediterrani Oriental a principis de juliol: 47, 48 ºC al sud de Turquia, amb mínimes de 35 ºC!! L´estiu 2000 a casa nostra va tenir dues parts: la primera fins a principis d´agost,  poc estiuenca (amb aires frescos del nord), i la segona ben al contrari: entre el 9 i el 25 d´agost, màximes de 31 a 33, 34 ºC, mínimes de 19 a 22 ºC, continuadament, arribant el dia 24  al seu màxim:  40, 41 ºC a l´interior de Catalunya, 39, 40 ºC al pre-litoral, 37 ºC a Girona , 37´6 ºC a Espolla (potser calgui restar-li unes dècimes de grau per culpa de l´escalfor del poble, però poca cosa), amb aire africà i polsim del Sàhara al cel. Al principi de la verema (segona setmana de setembre) vam tenir l´última calor de l´any (28, 29 ºC encara, amb molta humitat); finalment, l´últim mes de tardor, a tot l´est d´Europa les temperatures foren anormalment altes a causa de vents atlàntics, de l´oest, sud-oest, aquí a Espolla amb moltes mínimes de 7 a 12 ºC,  moltes màximes de 15 a 18 ºC (però 21 ºC el 8 de desembre!), de manera que no gelà cap dia els últims mesos de l´any. Aquests vents els  causaven  depressions al nord-oest d´Europa, sobretot a les Illes Britàniques, on han tingut una tardor amb moltes perturbacions i molt actives (de fins a 955-960 milibars de pressió!) amb vents huracanats (120, 140, 150 Km/h) i inundacions.  TEMPERATURES BAIXES :  tot el gener i a finals de març (s´explica a l´última ' verna' ); el 10 de juny, amb una rara perturbació, teníem 13 ºC al migdia, amb vent pluig, nevant al Pirineu (fins a 1 metre al llac de Certescan, al Pallars Sobirà!), no passant dels 16 ºC aquell dia, un temps curiós a tocar l´estiu. Al juliol i principis d´agost, 1 de cada 2 dies teníem  màximes de només 24 a 28 ºC i mínimes de 13 a 17 ºC. A principis de novembre s´estrenà la primera fred de la temporada (mínimes de 3 a 5 ºC a Espolla entre els dies 4 i 11), amb l´encesa general d´estufes i calefaccions, una fred però de curta vida. Al final, a Espolla el febrer, març, maig i desembre han superat d´uns 2 ºC les seves mitjanes normals. Els ha sobrat més o menys 1 ºC al juny,  agost i setembre. Han tingut la temperatura normal el gener, abril, octubre i  novembre, i només el juliol ha quedat per sota (1 ºC menys que la mitjana corrent). La mitjana anual de 16´5 ºC està  entre 1 i 1´5 ºC  per sobre de la normal.
     PLUGES :  lògicament destaca la gran secada al llarg de tot l´any, sobretot al nord-est de Catalunya, que al final s´ha arreglat una mica (105 litres per metre quadrat entre el 20 i el 24 de desembre a Espolla, que representen el 21 % del total del 2000:  493 l/m2, uns 200 l/m2 per sota de la mitjana). Ha estat l´any més sec almenys dels últims 10 anys a Espolla; el següent és el 1998, amb 494´5 l/m2. Però no han pas estat els anticiclons els culpables d´això (presents només de gener a mitjans de març). Hem tingut perturbacions, sobretot a la primavera i a la tardor, però o bé febles, o bé moltes vegades  amb  ponent, sud-oest, nord-oest, poc humids, de llevant poc. Hem tingut poques pluges continuades. Això sí, hi ha hagut excepcions: la llevantada del desembre, amb el total en 4 dies de 105 l/m2 (54 l/m2 en 24 hores el dia 22) , però 330 l/m2 a Darnius i 314 l/m2 a Viladrau; una altra llevantada entre el 21 i el 24 d´octubre al voltant dels Ports de Tortosa-Beseit (acumulant fins a 450-500 l/m2!! a llocs com Mas de Barberans i Horta de Sant Joan) i algunes comarques de València (fins a 650 l/m2!!); i finalment els aiguats del 10 de juny al voltant de Montserrat, Alt Penedès (cap a 160-180 l/m2 en 2 hores, més de 200 en 24 hores!). Aquell fou el segon dia més plujós de l´any a Espolla (31 l/m2), amb fresca anormal. Les altres pluges, poca cosa aquí a Espolla:  24 l/m2 el 19 de setembre (tempesta forta, 16 litres en 10 minuts), 20 l/m2 el 14 de gener, 17 l/m2 el 14 d´octubre, 16 l/m2 el 29 de novembre (tempesta), 15 l/m2 el 26 de maig (tempesta), 14 l/m2 el 17 de febrer i també el 25 de març (tempesta), 13 l/m2 el 30 d´agost (tempesta), etc. El febrer, l´agost, el setembre i l´octubre estan almenys 30 l/m2 per sota de les seves mitjanes de pluja, i el desembre en canvi supera la seva d´uns 30 l/m2.
   Si ordenem els mesos del 2000 amb més dies de tramuntana per ordre decreixent tenim: març i juny (iguals), juliol, febrer, agost, octubre i gener. Destaquen els mesos estiuencs per més tramuntana del normal: bufà sobretot entre el 5 i el 16 de juny, sense parar entre el 10 i el 16! (95 Km/h a Espolla el dia 11 i 98 Km/h el dia 6), també entre el 7 i el 16 de juliol, amb pauses (85 Km/h el dia 7), i del 3 al 7 d´agost sense parar! (90 Km/h el dia 4) i que ajudà a propagar el gran foc de l´estiu, el de la serra de Rodes els dies 6 i 7. Altres tongades llargues de tramuntana les vam tenir, amb pauses, de finals de setembre a mitjans d´octubre (103 Km/h el dia 14, 95 Km/h el dia 2) i molts dies al llarg del març. El 30 de desembre, en una setmana de molt baixes pressions aquí (991 milibars!!), entrà una curta i violenta tramuntana de fins a 135 Km/h al poble, 143 Km/h a l´Estartit, semblant a la del 21 de desembre del ´98 (135 Km/h també). Són impressionants els 209 Km/h a l´antiga aduana entre Portbou i Cervera, a dalt d´una muntanya, un vent aquest però només representatiu dels cims de l´Albera, no es pot comparar amb el de les zones baixes.

' Una berenada a la font de can Vicens
En lo dia sinch de septembre de mil nousens' .

Anarem una gran colla
d' alegria i de goig plens
a la font de can Vicens,
del bonich poble d' Espolla.
Varem fer una paellada
de carn, pollastre, pebrot,
tomatechs, en fi, de tot.
!Alló va ser una brenada
d' amagat, pro ses fermal
de la colla, un va tirá
bitxos din del menjá:
Semblava alló pebre i sal.
El pa s' acabé aviat,
el porró tocava al cel;
com que era coen com fel
estaba un assedegat,
Per postres de la brenada
com que de gana n´hi habia,
varem mnejá ¿Qué diriau'
Dons: una coca ensucrada.
De la coca, el bonich vasé
qu' en Calverol la portá
y de menjar quedá amb las ganes
per que no´n pogué tastá.
Alegres i sense fer pinyas
hi habiam allá.... em sembla
en Pumareda, Emili Salva,
en jaume, Alfred Vinyas,
en Calverol i en joan Carles...
cap trapella;
en fi vam passá un bon rato
Ii' ls Vinyas van pagá el p
tornat la grosa paella.
Despues la lluna sortí
y nos' m vam anar saltant
boy corrents y bromejant
a can Balmaña i dormí.

Es la anada d' una colla
que varem anar contents
a la font de can Vicens
del bonich poble d' Espolla.

 Emili Salva
(Badalona, 5 de setembre de 1900)
(Nota: S´ha respectat l' ortografia original)

3a. Fira de l'oli
Aquest any la fira de l'oli, celebrada la setmana del 15 al 23 de gener del 2000 va ser un any més un èxit.
Aquest any ha estat molt semblant a l'any passat, hi havia també una àmplia durada de la fira, una parada d'oli per part del l'AMPA (associació de pares i mares d'alumnes), el concurs de salar olives, el llançament de pinyols, també la participació completa de diferents grallers i xanquers.
El programa va començar el dia 15 de gener amb una visita de tot el dia a la fira de l'oli de qualitat verge d'oliva de les Borges Blanques.
Durant tota la setmana del 17 al 23 de gener podíem gaudir de la cuina de l'olivera a diversos restaurants de la comarca. El dijous dia 20 a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala de l'Ajuntament d'Espolla hi havia una conferència de "La problemàtica dels residus en l'elaboració de l'oli" a càrrec d'Ernest Afonso i Antoni Sans, tècnics del departament de Medi Ambient.
El dissabte 22 de gener de 2000 durant tot el dia una jornada de portes obertes als Trulls de la comarca, més concretament unes visites organitzades i comentades als trulls de Cabanes, Espolla, Torroella de Montgrí, la Bisbal, Ventalló, Garriguella, Vilafant, Palau Savardera i Pau.
El diumenge va ser el gran dia de la fira, parades i gent per tot el poble, amb els trullaires i artesans de la comarca i exposició de venta i planter, productes, eines i maquinària referents a l'oli i l'olivera.
Els de l'Associació i els de l'AMPA amb la respectiva parada situada al mateix lloc que l'any anterior. Els set grallers de Jesús, els carbasons i els grallers de Figueres varen innaugurar la festa amb el seguiment del pregó de l'alcalde i d'altres convidats.
El concurs de salar olives va ser un èxit, i a les cinc de la tarda hi hagué el concurs de tirar pinyols, el qual va ser molt divertit i hi va haver molta participació.

Carnestoltes
Com a cinquè any consecutiu la gent d'Espolla participà de nou a la celebració del carnestoltes el dissabte dia 11 de març. A la tarda comença la gresca, una bona colla de nens i nenes, tots ben disfressats van participar a la cercavila que va estar animada per grallers i tamborers. La gent que no anava disfressada va disfrutar de la festa amb la disfressa dels altres, esperant l'any següent per a tenir una bona disfressa com algunes que hi havia a la rua. Un cop acabada la passejada per tot el poble l'animació va continuar a la sala de la Societat on es va fer una xocolatada desfeta amb melindros.
La festa continuà a la nit amb un grupa de músics. Aquests amb un seguit d'animades cançons van fer assaborir una nit d'intrigues per saber qui s'amagava darrera de les carotes o les cares pintades, encara que de seguida els disfressats es van treure les carotes per la calor que feia a la Sala de Ball. A mitja part un any més es van poder recuperar les forces tot assaborint les coques fetes per els col·laboradors a la festa.

Necrològiques
- Francesca Coderch i Jué que morí l'1 de febrer del 2000 a l'edat de 88 anys.
- Maria Malé i Lagresa que morí el 15 d'abril del 2000 a l'edat de 71 anys.
 

Fa dies ja que vam xerrar una estona i vam riure plegats repassant la seva vida a Espolla. Fa trenta-nou anys que són aquí.  És el poble que estimen i no pensen en retornar a Andalusia. Tenen els seus fills i néts repartits  per l' Alt Empordà i  els seus pares reposen per sempre en aquesta terra.

On vau néixer'
 Jo a Otivar l' any 1932 i la Josefa a Almuñecar el 1941.

Com us vau conèixer'
 Els meus pares van vendre el que tenien a  Almuñecar i van marxar a Càdiz. Resulta que la meva germana Dolores s´havia casat amb el germà d' en Miguel i ell va venir a Càdiz a treballar. Ens vam trobar i ens vam enamorar...
Allà jo treballava en uns camps de cotó. La collita va anar tan malament que vaig perdre el treball i els diners que tenia. Aleshores ens vam decidir a venir a Catalunya.

I com és que vau arribar a un poble petit, del qual mai no devíeu haver sentit parlar'
Si, si que el coneixíem. Per telèfon. Els nostres germans, la Dolores i en  Manuel havien vingut aquí a viure, s' estaven en aquesta casa on som ara i nosaltres vam venir a viure amb ells.

I ells com van venir a parar  aquí'
Un home d' allà el nostre poble va venir i els va dir que aquí es guanyarien bé la vida.
Jo vaig venir amb la Josefa que llavors encara no tenia divuit anys amb la condició que la portaria a casa la seva germana. Els seus pares no volien que vingués i que ens caséssim. Vam haver d' esperar uns mesos per poder-ho fer. Ella era menor d' edat i Mossèn Amadeu es va cuidar de demanar els papers al capellà d' allà.

Què vàreu sentir a l' arribar a Espolla'
A mi l' ànima em va caure als peus, fa pena deixar el que coneixes, però  la meva germana  ja ens esperava a  la parada de l' autocar i la gent però ens va acollir molt bé.

Què és el que més et va agradar'
Que aquí no hi havia rics i pobres a l' hora de relacionar-te. Veníem d' Andalusia on hi havia els ' senyoritos' que només es feien amb gent com ells. Si eres pobre t' era molt difícil sortir de la pobresa. Aquí els meus fills es van fer en tothom del poble, sense mirar de quina casa eres.

I amb la llengua teníeu problemes'
No, ja ens fèiem entendre, si més no a la botiga agafaves el que havies de menester i avall.

I tu Miguel què vas fer per guanyar diners'
Jo vaig anar a treballar al bosc i tota la vida he fet el mateix. Em vaig posar a treballar per en Met Jepic. Mentre a Andalusia guanyaves cinquanta pessetes, aquí en cobraves setanta-cinc. A més aquí si volies treballar tenies feina sempre. Allà a Andalusia t' havies de posar en una cua. Venia el treballador del ' senyorito' i deia tu, tu i tu . Els altres havien d' anar cap a casa sense feina i esperar l' endemà. Ara, el treball que fèiem era dur. Agafàvem tot el fato per a tota la setmana i ens estàvem a la muntanya fent carbó o suro. Del pa se' n  cuidava en Casimiro que ens el feia pujar pels camions que venien a buscar la mercaderia. A l' hivern allà dalt... Vaig treballar a Tapis fent carbó.
 Recordo que em van quedar tretze mil pessetes netes després de treballar tres o quatre mesos. Només venia de tan en tan amb una bicicleta  de llantes de fusta que en Met m' havia deixat.

Què vas fer amb tants diners'
Ens vam comprar el mobles de la casa. Eren uns mobles que un carrabiner que vivia a can Mension ens va vendre perquè a ell el van canviar de destí. Eren nous i a nosaltres ens van venir molt bé. Ens en vam anar a viure al costat de can Divino, on ara viu la Raquel  i la seva família.

I tu què feies Josefa mentre el teu home  era a treballar'
Jo tot seguit em vaig fer amiga de les noies de la meva edat i jugàvem, anàvem a festa per aquests pobles del voltant. Ai! un dia en Miguel va arribar de la muntanya, plovia,   va trobar la porta tancada. Em va dir que no ho fes més això. Ell ja entenia però, que jo era jove i que no em podia estar tot el dia a cada sola.
Després quan vaig tenir en Miguel ja era diferent. La Modesta, la meva veïna em va ensenyar a fer la primera papilla. Bé jo li vaig donar el pit fins els nou mesos però després ja  et dic,  papilles de farina Artiach i llet de les vaques de can Pelayo Viñas.

I per menjar seguies el teu costum andalús'
Al principi si, anava a recollir fonolls i feia molts potajes amb cigrons però de mica en mica t' acostumes als menjars d' aquí.

Així Miguel et deus conèixer la muntanya pam a pam.
Si, si. Havia treballat a prop del mas Mallol, el Convent, a Freixe... Per la part de Maçanet, Agullana...
A part de tota aquesta feina també havia anat temporades a França, cap a Normandia a treballar en els caps de remolatxa. I ara abans de jubilar-me vaig estar treballant sis anys en una serradora  a Figueres.

Heu tornat a Andalusia'
 Si, ella al cap de quatre anys d' estar aquí hi va anar i després hi hem anat tots dos. Mira l' ultima vegada vam anar a la festa del Rocio.

M' ensenyen una foto que tenen penjada a la paret, ella amb vestit d' andalusa, ell marcant algun pas preparat per ballar.
Ara en Miguel ja està jubilat, cuida un hort i un olivar just per donar alguna cosa als seus fills i néts i per entretenir-se. Tenen suficient per a tots dos i aprofita els anys que li queden per viure amb tranquil·litat. La Josefa , més jove, encara treballa fen t alguna feina i tenint cura de la seva família que no dubta pas en venir a dinar els diumenges o en deixar-li els fills perquè els cuidi. Sempre té les portes obertes.
Moltes gràcies per la conversa!

Avui que, segons sembla, toca  festa del Llibre farem aquesta ' Fem Memòria'   un xic literària. Que no serveixi de precedent, no fos cas que us ho prenguéssiu com un costum i la feina meva seria continuar. Doncs si, ' Dia del Llibre' . Un dia sencer dedicat al Llibre i a la nostra terra amb un afegitó tan bonic com el de la rosa. I en data tan preuada com la de sant Jordi. Es pot demanar alguna cosa més en un sol dia' Doncs sí; el de cada any. Que no plogui. Així de planer. Llibres i roses enclaustrades no ens serveixen de res. Són dos objectes tan vistosos que necessiten lluir a ple sol. Una vegada regalats ja els guardarem curosament a casa. O així m' ho sembla.

La quitxalla d' avui dia que van a escola dominen totes les modernes i innovadores tecnologies a l' ús. Això ho experimento amb el meu nét de nou anys. Remena els estris electrònics ' vídeo, ordinador, etc. de la mateixa manera que jo a la seva edat me les entenia amb la baldufa. Quan jo no trobo la forma de sortir-me' n amb aquestes andròmines, cansat de prémer els botonets sempre equivocats, la solució sempre és la mateixa: ' Noi, que l' avi no se' n surt' .

A l' escola d' ara trobo que fan molta feina. Similar a la que nosaltres fèiem a Espolla a la meva infantesa. Ja he parlat alguna vegada de l' exposició de fi de curs i de les xerrades, com es diuen ara, que el Sr. Costal ens feia molt sovint a classe de diferents temes: històrics, literaris, d' actualitat, etc. Ara assisteixo, obligació d' avi, a la festa de final de curs i quedo meravellat de la quantitat de treballs que els nanos han realitzat, ajudats o assessorats  i força pels mestres. A part  la festa que preparen i que els reporta un treball extra que Déu n' hi do. Assistint a alguna d' aquestes vetllades rememoro retalls des poesies que el mestre ens feia copiar i també recitar i que encara de tan en tan, molt fragmentades, la memòria no dóna per més, amb veu un xic baixeta recito:

' Margarita está linda la mar ' y el viento sopla sutil de azahar...' .

' Con diez cañones por banda ' viento en popa a toda vela ' no corre el mar, sinó vuela ' un velero bergantín...' .

' Dicen de un sabio que un dia  -tan pobre y mísero estaba ' que sólo se sustentaba ' de las hierbas que cogía...'

' A l' entrar al cementiri ' he sentit olor de lliri ' no n' hi cap de florit ' sols al cloure' s una fossa ' ovirí la testa rossa ' d' un ninet petit, petit...' .

' Quan jo era era petit ' vivia arraulit - a un carrer negre ' el mur era humit ' però el sol era alegre ' Per allà a sant Josep ' el bon sol solet ' lliscava i lluïa  - pel carrerò estret ' i en mon cos neulit ' llavors jo sentia ' una esgarrifança ' de goig i alegria' .

I així d' altres que quan les torna a rellegir, vaig recordant força bé. Aquest petit poema de Joan Maragall ' Quan jo era petit...' el vaig veure fa poc a la casa- museu situat a la casa on va viure i morir el poeta. És un petit museu-recordatori molt familiar conservant el mobiliari, records, llibres i atmosfera de l' època del poeta que hi va viure i treballar, encara no sé com, ja que l' home tenia un reguitzell de fills. El gravat, no es pot dir quadre, és obsequi d' un pintor amic seu i el tenen penjat sense donar-li més importància que la que se li vulgui donar. Jo el llegia una mica sorprès de retrobar-lo, segurament amb una mica més de veu que la prudència recomana i la senyora que ens acompanyava, no es pot dir guia ja que tinc la impressió que era una familiar, es va afegir a la meva recitació espontània. Res; cosa de vells.

I acabo com he començat. Sant Jordi, llibres i roses. Ànims i obsequieu-ne de bon grat que ' una vez al año no hace daño' , punyeta!

-Noticiari
-Entrevista amb Francisca Casellas
-Fem Memòria
-Espolla a la literatura: Les Cròniques de Bernat Desclot i Ramon Muntaner.
-L´aiguat del 99 i breu repàs fins al del 1913
-Recuperem la història: Actes de record als maquis morts l'any 1949

7ª fira de Nadal
L'AMPA, Associació de mares i pares d'alumnes de la nostra escola ens va oferir la 7ena fira de nadal a la plaça de l'ajuntament, la qual com cada any venia carregada de flors i guarniments nadalencs.
Els organitzadors destaquen que s'ha notat un breu descens de la participació.

Diada de reis
Carregats de regals els reis han arribat enguany amb novetats. La primera de totes podriem dir que és l'elevat nombre de participant, que aquest any ha batut el rècord amb 78 personatges de menys de 10anys. Els que vau anar a rebre'ls vau poder observar la variació d'itinerari, que va canviar l'habitual Fraternal per l'Esglèsia; la qual li va donar un caire més solemne.

L'Albera informa
Exposicions

Durant el mes de Desembre es va poder gaudir d'una magnifica exposició sobre teles de Maria Culobret a la Sala d'exposicions de l'Albera.
Actualment al mateix lloc hi podem trobar una altra exposició d'olis, que durarà tot el mes de Gener és de l'artista Julia Roca.

Nota informativa
El Març podrem gaudir d'un magnific curs d'energia, exposició de les esglèsies preromàniques, publicació d'un llibre Frances-Català amb itineraris i un video sobre dolmens de l'Albera.

Per conèixer l'Albera la setmana tercera de cada mes faràs una dreçera.
El dia 20 Febrer es fara l'itinerari de la Roca de l'Albera, Pic d'Aurelia i Mas del Pou.
El dia 19 de Març per Maçanet de Cabrenys, Castell de Cabrera, Les Salines, El Muxer
El dia 16 d'Abril per el Perthús, Salt del Fitó, les Mines
El dia 21 de Maig , dins el Maig Megalític, Cervera: Vall de Cèrvols.

Necrològiques
Anna Calverol i March va morir el 28 d'Octubre de 1999 a l'edat de 88 anys
Juan Calverol i Cos va morir el 27 de Novembre de 1999 a l'edat de 55 anys

Naixaments
Mariona Coderch Carbó que nasqué el 25 d'Octubre de 1999.
 

Ja m' he quedat descansat.

   El 1285 un exèrcit francès molt poderós envaïa Catalunya per les Alberes. Els motius d'aquesta invasió s'han de cercar una mica més enrera, quan el rei Pere II de Catalunya-Aragó va prendre Sicília (1282) als francesos en virtut del matrimoni que el lligava amb la legítima hereva del regne de Sicília, Constança. Això va provocar les ires del papa, que havia retirat Sicília dels seus legítims posseïdors, la família de Constança, per entregar-lo al príncep francès Carles d'Anjou. Les represàlies foren immediates: el papa va excomunicar el rei català, el va desposseir de tots els seus dominis, i els va entregar a un fill del rei Felip l'ardit de França de nom també Carles i, finalment, va organitzar una croada, en la qual només hi van participar els francesos, per conquerir els territoris del rei Pere.
   Eren uns moments molt crítics per la situació política de la Corona d'Aragó, el rei va buscar aliats en els diferents regnes europeus, però tothom li negava l'ajut. Els nobles aragonesos, a més, van decidir no fer cas de la crida que el rei havia fet per anar a defensar la frontera i, fins i tot, el seu germà, Jaume II rei de Mallorca (regne que incloïa el Rosselló, pas per on havien de penetrar els francesos cap a Catalunya), es negava a ajudar-lo i s'aliava amb el rei de França, Felip l'ardit i el seu nebot Carles, rei nominal de Catalunya-Aragó.
   Després d'un seguit d'escaramusses a Peralada, el rei va decidir abandonar la vila i cremar-la perquè els francesos no disposessin d'una plaça forta a la reraguarda. Automàticament Castelló d'Empúries es rendia als francesos per no córrer la mateixa sort que la seva veïna. L'activitat bèl·lica se centrà llavors a Girona, on gràcies a una pesta (o a les mosques de Sant Narcís) l'exèrcit francès, molt minvat i sense vitualles marines (un estol sicilià va vèncer l'estol francès a la costa del Baix Empordà), va decidir emprendre la retirada i fou definitivament vençut al coll de Panissars i Felip de França va morir a Perpinyà poc temps després.
   El rei Pere es va cuidar de construir unes obres historiogràfiques per justificar la seva actuació i mostrar el seu valor i fidelitat a la fe crisitiana. Així va sorgir la Crònica (1285-86) de Bernat Desclot, personatge que podem identificar amb Bernat Escrivà, un alt funcionari i conseller del rei. La Crònica (1325) del peraladenc Ramon Muntaner s'allunya en el temps de la cort de Pere el Gran, però n'és hereva en tot i es mostra molt més militant i patriota que el seu antecessor.
   Ambdues cròniques fan referència als fets històrics que acabem d'esmentar i ambdues narren com els francesos van penetrar a l'Empordà pels passos de les Alberes. El rei Pere, des de la seva vila de Figueres, havia organitzat la defensa de la zona, i tenia fortament vigilats els passos del Portús i dels Panissars. Però el rei tenia molts enemics dintre les seves fronteres i l'abat de Sant Pere de Rodes i gent important de Castelló van mostrar "un mal pas que és sobre la vila de Peralada", segons ens explica Desclot.
   Muntaner és més subtil i patriota atribueix la traïció a uns monjos francesos del monestirs de Tolzà, prop d'Argelers, però coneix més el terreny i ens diu "E con [el rei i els seus barons] foren a Peralada, missatge los venc del monestir de Sent Quirc, qui era al pla, passada la muntanya del coll de la Maçana, que el rei de França era al monestir de Sent Quirc ab tota la cavalleria."
   Els dos autors aporten la seva veritat, segurament el pas va ser ensenyat per monjos de Sant Quirze de Colera o de Sant Pere de Rodes, que es mantenien fidels al papa i no al rei català. Amb tota probabilitat els francesos van entrar a l'Empordà pel coll de la Maçana, com que era més abrupte, també era menys vigilat que els passos més naturals, com són Portús-Panissars, on hi havia el rei Pere, o el coll de Banyuls. El primer campament francès va ser el monestir de Sant Quirze de Colera, cosa que indica que des del monestir se'ls va oferir protecció, però ràpidament van marxar cap al pla, on van assetjar Peralada.
   Les cròniques continuen explicant detalladament tots els fets bèl·lics que van seguir a la invasió, que com hem vist tingué lloc pel nostre poble (¿qui sap si també se'n va veure afectat' ). Si algú té ganes d'aprofundir en la lectura d'aquests fets pot trobar les dues cròniques editades per Edicions 62, però és recomanable usar l'edició que de Desclot de Miquel Coll i Alentorn a Els Nostres Clàssics (cinc volums, el primer d'introducció). De Muntaner ningú s'ha atrevit encara a fer-ne una edició crítica. Els capítols concrets de la invasió de Catalunya són  del 137 al 152 de Desclot i els capítols 120 a 127  de Muntaner (no us perdeu la gesta de Na Mercadera, una amazona de Peralada al cap.124).

Aquesta tardor ens ha tocat una d´aquelles maltempsades que el nostre clima a vegades ens té reservades. L´aiguat del passat 12 de novembre és dels que fan parlar. Expliquem primer una mica el que passà: tal com s´havia previst, ens arribà una depressió des del sud de la Península, que podria donar-nos un fort temporal de llevant. La nit de l´11 al 12 començà a ploure; fins a les 13 hores de l´endemà a Espolla havien caigut 32 l/m2. A partir de la una del migdia, amb el cel fosc, tronant, començà el diluvi: una forta tempesta de 3 hores! La pluja constantment intensa va anar fent créixer cada minut els còrrecs, quasi sense parar. Durant força estona queien fins i tot  2, 3 litres per minut, fregant algun moment els 4, i això és una bestiesa d´aigua. Amb 2 o més litres cada minut la pluja ja és torrencial. Hi acompanyava calamarça. A les 4 de la tarda parà de ploure; havien caigut 165 l/m2 més!!!, i això sobre un terra ja força amarat d´aigua. Amb 8 l/m2 més fins l´endemà al migdia, el temporal va acabar donant en total 204´8 l/m2 al poble. Al mar el vent amb ratxes fregant els 100 Km/h causava mar brava (onades de 4 a 6 metres)!! La depressió s´havia posat de tal manera que la seva part activa (la de la seva dreta) agafava de ple les comarques de Girona i sobretot  part del sud de França, enviant-hi molt d´aire càlid i humid del mar (la temperatura de l´aigua era de 18 ºC, 2 ºC per sobre la normal). L´Albera occidental, les  Salines i el nord de la Garrotxa foren les zones més afectades de Catalunya: en total en 36 hores a Darnius van caure 238 l/m2, a Maçanet de Cabrenys 225 l/m2 (quantitats més repartides però que els 205 d´Espolla), i a la Vall de Bianya 202 l/m2; no sabem el que va ploure terme d´Espolla amunt, però tampoc no calia passar molt dels 200 litres en poc temps per a desbordar-ho tot. Al sud de França la pluja forta durà molt més que a la nostra zona, duplicant o fins i tot triplicant els 200 l/m2!!!
           La font del Conill és un dels llocs on impressiona veure l´extraordinària avinguda de l´Orlina. A la paret de la barraca de la taula hi ha dibuixada una línia que indica allí on va arribar l´aigua, amb la inscripció "Aiguat de Sant Aureli, 12-11-99", escrit per en Josep Mª Tegido. Molt del paisatge del riu que durant molts anys hem conegut canvià en minuts (molts d´arbres arrossegats, quedant només penya o pilots de terra). La inundació del Pla també fou d´impressió; es pot calcular més o menys l´aigua que segurament hi anà a parar: uns 1.900 milions de litres, calculats així: com que tots els còrrecs dins del terme d´Espolla que es troben per sota del Castellar, el Ras, etc. van a parar al Pla, i arrepleguen l´aigua d´uns 11 quilòmetres quadrats, tenint en compte que a cada metre quadrat segurament uns 170 litres (dels 200 caiguts) no els va poder absorvir el terra de tant com plovia, el total d´aigua sobrant als 11 Km2  fou de 170 litres per metre quadrat multiplicats pels 11.000.000 metres quadrats = uns 1.900 milions de litres (això suposant una pluja semblant arreu) que acabaren passant pel Pla en 3 hores. La gent més gran coincideix a comparar aquest aiguat amb el de l´agost del 1921. A més, l´última vegada a part d´ara al novembre que l´Orlina va sobrepassar el pont vell de Rabós i en trencà les baranes fou el 1921. El del novembre semblaria ser doncs un dels dos aiguats més forts almenys dels últims 78 anys (potser del segle) a la conca de l´Orlina i potser al poble pel que fa a la intensitat de la pluja, no pas és clar per la durada, n´hi ha hagut de molts dies. A d´altres punts de la comarca però altres vegades els temporals han estat encara més forts.
        És interessant fer un repàs de molts dels temporals d´aigua de gran part del segle (des del 1913)  a la comarca. Del llibre Cronologia de les inundacions alt-empordaneses documentades per la premsa local, de l´Anna Pou i Planas (llicenciada en geografia física) n´hem tret moltes de les dades que ara segueixen. Hi ha moltes inundacions de la plana com és lògic abans de fer el pantà de Boadella el 1967. Temporals: 29 setembre 1913 ("aiguat de Sant Miquel"): 3-4 dies plovent, Muga desbordada; agost del 1921: l´Orlina trenca les baranes del pont vell a Rabós en una tempesta; 15 desembre 1932: tota la plana inundada i incomunicada 8 dies; octubre 1940 ("aiguat de Sant Lluc"): rècord europeu de pluja a la central elèctrica de la Llau (Vallespir), amb 840 l/m2 en 24 hores!!!, desbordaments  Muga i Llobregat, es considera l´aiguat més fort del segle a molts llocs; 28 setembre 1941; 24 febrer 1944: a l´estació de Perelada la Muga arrossega vagons;  febrer 1959: 15 dies, molt mala mar, desbordaments Ter, Fluvià, Muga, Manol,...; 21 novembre 1961:  300 l/m2 en 3 dies a Maçanet de Cabrenys; 11 octubre 1962: cauen 133 l/m2 en poca estona a Figueres; 20 i 27 octubre 1965;  octubre 1970;  19 i 20 setembre 1971:  535 l/m2 a Figueres en un dia, amb tempesta!!, es rebenta el clavegueram, ciutat col.lapsada; 5 i 6 gener 1977:  360 l/m2 en 12 hores al Port de la Selva,  235 l/m2 en 2 dies a Cadaqués; 17 gener 1979: 5 dies, collita olives perjudicada; gener 1982: 200 l/m2 en pocs dies arreu;  del 15 al 18 febrer 1982: pobles incomunicats a la plana;  de l´1 al 5 març 1986: desbordaments Llobregat, Orlina, Muga, Fluvià, Manol, onades de més de 6 metres, danys a platges; 13 i 14 octubre 1986: els incendis del juliol ajuden molt a les inundacions. Llevantada amb més de 400 l/m2 en una nit al Port de la Selva, entre 150 i 300 l/m2  a la costa, a la Jonquera (on el Llobregat s´hi desborda). Es talla l´autopista i la N-II; 3 octubre 1987: s´estava veremant. En 2 dies 300 l/m2 a Castelló i 186 l/m2 a Perelada, plana inundada;  4 desembre 1987: alerta màxima al pantà de Boadella, que es veu obligat a obrir comportes, inundant 6 municipis (Cabanes, Perelada sobretot), 18 novembre 1989: aiguats (més de 150 l/m2 en una nit) sobretot conques del Llobregat, que inunda Cabanes, i Anyet (espectacular riuada a St. Climent);  juny 1992: a Espolla aquell mes cauen 262 l/m2, i el matí del dia 22 als aiguamolls se´n recullen cap a 150 l/m2 !!; 26 setembre 1992: 168 l/m2  a Maçanet, 115 l/m2 a Darnius, en canvi a Espolla només 7  l/m2  i  3  l/m2 a Figueres!;  octubre-novembre 1993:  270 l/m2 en 4 dies a Figueres; 10 octubre 1994:  en un dia 225 l/m2 a Llançà, 140 l/m2 a Espolla; 19 octubre 1994: 128 l/m2 en unes 2´5 hores a Espolla; desembre 95 i gener 96: en els dos mesos cauen 197 i 244 l/m2 respectivament a Espolla; desembre 1996: 287 l/m2 en 5 dies a Espolla, 116 l/m2 dels quals cauen el dia 7; 6 octubre 1997: tempesta d´unes 2´5 hores amb 212 l/m2 a Llançà i 112 l/m2 a Roses; i 5 setembre i 18 octubre 1999:  111 l/m2 en 1´5 hores i 115 l/m2 en 2 hores a Espolla, respectivament.

Amigos todos que se han preocupado de realizar este acto y en este agradecimiento quiero incluir a los amigos ausentes, aquellos que están en Francia, que están en Brasil, que son nuestros amigos-familia, a los que dejamos aquí solos y felizmente nos hemos reencontrado con buenos amigos, buenos compañeros que son nuestros familiares y que son conscientes de lo que significa este acto; y yo sé que están presentes en este momento, quiero recordarlos.
En el barrio del Carmelo nos criamos  juntos, en un barrio obrero donde todos éramos hermanos y en el año 49, cuando "Celes" y "Quique" murieron aquí en la frontera su muerte nos sacudió violentamente a todos, y yo en este acto quiero representar a las dos familias como una familia para agradecerles su recuerdo. Fueron años de mucho dolor y realmente nuestras vidas se vieron  marcadas por todo lo que aconteció. "Celes" y Enrique eran jóvenes, muy jóvenes, eran idealistas que creían que España y el mundo tenían que modificarse porque teníamos derecho a algo más. Ellos pertenecían al Movimiento Libertario de Resistencia de la CNT y a las Juventudes Libertarias. Luchaban para intentar transformar la situación en la que se vivía, abriendo camino para que la situación de sus paisanos cambiase. Para dar solución a  los que estaban en la cárcel, a millares, y a los exiliados que deseaban volver, alojados y muchos escondidos por el mundo sin poder ver sus casas y su  tierra... Esa era la lucha. Era hacer que España se abriese y pudiesen todos los españoles vivir y luchar aquí para mejorar las cosas. Y era la ley de la supervivencia, no sólo la de aquellos que estaban  luchando, como los que estaban encarcelados, sobre todo me refiero aquí específicamente a los anarcosindicalistas, que por el simple hecho de ser anarcosindicalistas no recibían ayuda de ninguna nación; no había ni Rusia ni nadie que los ayudase, sino que tenían que valerse por sí mismos. La situación en las cárceles era muy penosa, la Modelo era un reducto terrible y así centenares de presidios por toda España; millares de compañeros en la cárcel, necesitando los servicios de los abogados que, naturalmente, tenían que pagarse, tenían que enviárseles medicamentos, alimentos... Entonces el  trabajo de los herederos de lucha pasaba por la solidaridad con los presos y sus familias y, además,  crear dificultades para que el sistema se debilitase, lo que era una gran fantasía porque el sistema era más fuerte que cualquier deseo, cualquier ideal, pero esa era su función, ese era su trabajo. Ni "Quique", ni "Celes", ni nadie de ellos, aunque les encontrasen joyas en los bolsillos, hizo nada para lucrarse, porque cuando volvían de una misión para la cual no eran convocados militarmente -lo hacían natutralmente porque pensaban que debían hacerlo- se integraban al trabajo manual que tuvieran, viviendo de un triste jornal. No era nada en beneficio propio y sí en beneficio de la comunidad, para ayudar. Quiero que esto quede bien claro porque esos hombres que murieron que están aquí enterrados, así como otros que yo conocí como Quico Sabaté, como J.L. Facerías, Cazorla (que felizmente se salvó)... todos exterminados y todos ellos tenían en la cabeza un ideal y un deseo de ayudar, de modificar, de no renunciar, de hacer que las cosas aconteciesen. Nada en beneficio propio, porque ellos apostaron todo lo que tenían que era la vida. Muchos hombres y mujeres de todas las edades después de la guerra intentaron reorganizarse en sindicatos y en grupos afines que pretendían movilizar a la población para transformar aquella dolorosa y triste situación. No puedo dejar pasar este homenaje sin hacerlo extensivo a otros compañeros que perdieron la vida y aquellos que dentro y fuera de España continuamos su lucha sin perder la esperanza,que es lo último que debemos perder. Siempre hay un mañana. Muchas gracias.